Les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans com a elements transformadors del propi sistema del Conveni Europeu dels Drets Humans i de l’ordre constitucionals dels Estats

Abstract

Des dels seus orígens, el sistema del CEDH ha patit una forta tensió entre la seva forma i el seu contingut. Des d’un punt de vista formal, el sistema del Conveni és un tractat internacional. En canvi, pel que fa al seu contingut, el CEDH té com a objecte de regulació i com a finalitat una matèria que és típicament constitucional: garantir de forma real i efectiva els drets humans i les llibertats fonamentals. Aquests es constitueixen en límits a l’exercici del poder públic.

Per assolir de forma efectiva aquest objectiu constitucional a través d'un instrument internacional, el TEDH ha hagut de transformar gradualment les seves pròpies funcions i la finalitat del sistema. El TEDH ha transcendit el cas concret per tal de definir l'estàndard de protecció dels drets, d'harmonitzar els Drets interns dels Estats i adaptar el CEDH al transcurs del temps. El TEDH passa de controlar actes a controlar també normes.

Aquesta situació condueix a una harmonització permanent i sistemàtica dels diferents Drets interns al voltant d'un estàndard de protecció dels drets que és desenvolupat pel TEDH. Aquest estàndard de drets és qualificat de mínim, comú i irrenunciable per mantenir una societat democràtica; i transcendeix les jerarquies de les normes estatals així com les fronteres interestatals. Des d'aquesta perspectiva, el TEDH és coherent quan reitera que el CEDH i la doctrina del TEDH constitueixen un instrument constitucional de l'ordre públic europeu en matèria de drets humans. El TEDH manté la justícia individual com a finalitat, però la relativitza per assolir-ne també una altra: la de proveir justícia constitucional.

Aquesta nova finalitat del sistema no és neutra respecte a la resta d’elements del sistema. Als Estats se’ls redueix el marge de llibertat de forma substancial a l'hora d'escollir els mitjans per complir les seves obligacions convencionals. Les persones veuen limitada la tutela individual dels seus drets pel TEDH. D’altra banda, la intensitat i l’abast de la incidència constitucional del sistema del Conveni no han estat homogènies, sinó molt diverses perquè el mateix sistema del CEDH assumeix la diversitat jurídica dels Estats.

Es pot afirmar que el sistema del CEDH es constitucionalitza perquè adquireix funcions i efectes propis del Dret constitucional. Al seu torn, el Dret constitucional dels diferents Estats es convencionalitza. El resultat ha estat un progressiu enfortiment dels sistemes nacionals de protecció dels drets fonamentals de cada Estat i també l'aparició d'una pluralitat de centres (nacionals-internacionals) que incideixen en els drets fonamentals. Des d'aquesta perspectiva, podem parlar a Europa de l'existència d'un pluralisme constitucional al voltant dels drets fonamentals.

Since its origins, the system of the ECHR has been suffering from tension between its form and content. From a formal point of view, the system of the Convention is a mere international treaty. However, with regard to its content, the ECHR deals with issues which are typically constitutional, such as guaranteeing human rights and fundamental freedoms in a real and effective way. Rights and freedoms are real limits to the exercise of public power.

In order to achieve this constitutional goal effectively through an international instrument, the ECtHR has been gradually transforming its own functions and purpose of the system. The ECtHR has transcended the specific case and individual justice in order to define the standard of rights protection, harmonize national domestic laws and update the ECHR to time. The Court also acquires new power and exerts control over the rules.

This situation leads to a permanent and systematic harmonization of the different domestic laws around a shared protection standard which is developed by the ECtHR. This standard of rights protection is described as minimum common indispensable to maintain a democratic society and transcends hierarchies of national laws and borders. From this perspective, the ECHR and the doctrine of the ECtHR is a real constitutional instrument of European public order in the field of human rights. The ECtHR holds individual justice purpose, but at the same time, the Court relativizes it to provide constitutional justice.

This new purpose of the system is not neutral with respect to the other elements of the system. The margin of appreciation of the States in choosing the means to fulfill their conventional obligations is reduced substantially. Individual justice is diminished. However, the intensity and extent of the impact of the constitutional system of the Convention on the states is not homogeneous. The impact can vary very much from one State to another because the same ECHR system assumes the legal diversity of States. It can be said that the ECHR system has been constitutionalized because it has acquired constitutional functions and effects. In turn, the constitutional law of various States are conventionalized. The result has been a gradual strengthening of national systems of protection of fundamental rights of each State and the emergence of a number of centers (national-international) affecting fundamental rights. From this perspective, we can talk of the existence of pluralism around constitutional rights in Europe.