10 anys del Cicle Formatiu d'Animació Sociocultural: els Tècnics Superiors en Animació Sociocultural al mercat de treball de Catalunya

Abstract

Després de deu anys d'implantació del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Animació Sociocultural (CFGS d'ASC) s'ha detectat que els Tècnics Superiors en Animació Sociocultural (TASOC) no s'insereixen laboralment en la mesura que seria d'esperar, sobretot si atenem als estudis de mercat que diuen que l'animació sociocultural és un nou nínxol d'ocupació.<br/>Partim de la pregunta: quins factors són els que provoquen la baixa inserció laboral dels Animadors Socioculturals? L'objectiu general d'aquesta tesi és realitzar un estudi descriptiu dels graduats en Tècnic Superior d'Animació Sociocultural a Catalunya i de la seva formació, professionalització i inserció laboral, per a poder millorar la seva adequació al mercat de treball.<br/>L'estudi s'estructura en tres parts. Una primera consta de cinc capítols en els que es descriu el marc teòric de l'animació sociocultural, el seu concepte, la figura professional de l'animador sociocultural i la seva formació i professionalització. Aquesta part ens servirà de marc conceptual on fonamentar la investigació. <br/>La segona part és la recerca empírica. Els objectius plantejats aboquen a una investigació exploratòria de la realitat. Es tracta d'un estudi que combina informació quantitativa i qualitativa. S'estructura en dues fases.<br/>En una primera fase s'obtenen dades quantitatives mitjançant l'aplicació d'un qüestionari a tota la població de TASOC formada en centres públics de Catalunya fins l'any 2006. La mostra està formada pels 303 participants que l'han contestat; això suposa el 25,6% de la població total. Se segueix indagant en un segon qüestionari destinat als 154 TASOC que treballen en animació sociocultural o àmbits relacionats amb l'animació, dels quals obtenim dades sobre la inserció laboral. L'anàlisi de les dades quantitatives es fa mitjançant el paquet estadístic SPSS.<br/>En una segona fase s'utilitzen mètodes qualitatius per tal d'aprofundir i interpretar les dades estadístiques. Es realitzen entrevistes grupals a TASOC que actuen com a informants clau dels diferents àmbits de l'animació sociocultural i als seus tutors. La metodologia que s'utilitza per a l'anàlisi de les dades és la descripció densa. Aquests informants clau també elaboren un registre documental de les seves actuacions professionals. Mitjançant l'anàlisi de contingut s'ha determinat quines són les funcions i tasques que realitzen en el seu lloc de treball i en quina mesura.<br/>A la tercera part es presenta la descripció dels resultats referits en funció dels objectius plantejats.<br/>Finalment, les conclusions aporten elements de reflexió per a millorar la situació dels TASOC al mercat de treball. Destaquem les següents:<br/>- La principal motivació per estudiar ASC és l'accés a estudis superiors.<br/>- La Formació en Centres de Treball és una eina clau per a la seva professionalització.<br/>- És un col·lectiu molt motivat i satisfet de la formació rebuda.<br/>- Trobem molt pocs TASOC aturats, però només la meitat tenen feina del que han estudiat.<br/>- Hi ha força oferta de feina d'ASC, però les condicions laborals són precàries: temporalitat en els contractes, jornades a temps parcial, sous baixos, molta mobilitat dels equips de treball.<br/>- Les categories professionals en què són contractats els TASOC no acostumen a estar d'acord amb les funcions i responsabilitats que requereixen ni amb la formació rebuda.<br/>- La meitat de TASOC estan contractats per l'Administració, i es treballa principalment amb població infantil i juvenil.<br/>- L'àmbit del lleure i el de l'assistència socioeducativa són els que més TASOC ocupen.<br/>- Les funcions que realitza el TASOC les podem concretar en: obtenció i gestió de la informació, funció socioeducativa o de relació amb els usuaris, planificació i gestió dels recursos. La major part de temps de treball es dedica a l'atenció als usuaris.<br/>- En aquests moments el TASOC no és prou conegut ni reconegut socialment.<br/>Aquestes conclusions porten a plantejar algunes propostes i perspectives de futur estructurades en dos blocs: les relacionades amb la formació i les relacionades amb el món laboral.

Después de diez años de implantación del Ciclo Formativo de Grado Superior de Animación Sociocultural (CFGS de ASC) se detecta que los Técnicos Superiores en Animación Sociocultural (TASOC) no se insertan laboralmente en la medida que seria de esperar, sobretodo si tenemos en cuenta los estudios de mercado que observan que la animación sociocultural es un nuevo filón de ocupación.<br/>Partimos de la pregunta: ¿qué factores son los que provocan la baja inserción laboral de los Animadores Socioculturales? El objetivo general de esta tesis es realizar un estudio descriptivo de los graduados como Técnicos Superiores en Animación Sociocultural en Cataluña y de su formación, profesionalización e inserción laboral, para poder mejorar la adecuación al mercado de trabajo.<br/>El estudio se estructura en tres partes. La primera consta de cinco capítulos en los que se describe el marco teórico de la animación sociocultural, su concepto, la figura profesional del animador sociocultural y su formación y profesionalización. Esta parte nos servirá como marco conceptual donde fundamentar la investigación.<br/>La segunda parte es la investigación empírica. Los objetivos planteados conducen a una investigación exploratoria de la realidad. Se trata de un estudio que combina información cuantitativa y cualitativa. Se estructura en dos fases.<br/>En una primera fase se obtienen datos cuantitativos mediante la aplicación de un cuestionario a toda la población de TASOC formada en centros públicos de Cataluña hasta el 2006. La muestra está formada por los 303 participantes que han respondido; eso supone el 25,6% de la población total. Se sigue indagando en un segundo cuestionario destinado a los 154 TASOC que trabajan en animación sociocultural o ámbitos relacionados con la animación, de quienes obtenemos información sobre la inserción laboral. El análisis de los datos cuantitativos se realiza mediante el paquete estadístico SPSS.<br/>En una segunda fase se utilizan métodos cualitativos con la finalidad de profundizar e interpretar los datos estadísticos. Se realizan entrevistas grupales a TASOC que actúan como informadores clave de los diferentes ámbitos de la animación sociocultural y a sus tutores. La metodología que se utiliza para el análisis de los datos es la descripción densa. Estos informadores clave también elaboran un registro documental sobre sus actuaciones profesionales. Mediante el análisis de contenido se ha determinado cuales son las funciones y tareas que realizan en sus puestos de trabajo y en que medida.<br/>En la tercera parte se presenta la descripción de los resultados referidos en función de los objetivos planteados.<br/>Finalmente, las conclusiones aportan elementos de reflexión para mejorar la situación de los TASOC en el mercado de trabajo. Destacamos las siguientes:<br/>- La principal motivación para estudiar ASC es el acceso a estudios superiores.<br/>- La Formación en Centros de Trabajo es una herramienta clave para la profesionalización.<br/>- Es un colectivo muy motivado y satisfecho de la formación recibida.<br/>- Encontramos muy pocos desocupados, pero solo la mitad trabajan en aquello que han estudiado.<br/>- Hay bastantes ofertas de trabajo en ASC, pero las condiciones laborales son precarias: temporalidad en los contratos, jornadas a tiempo parcial, sueldos bajos, mucha movilidad de los equipos de trabajo.<br/>- Las categorías profesionales en que se contratan los TASOC no acostumbran a estar de acuerdo con las funciones y responsabilidades del puesto de trabajo ni con la formación recibida.<br/>La mitad de TASOC están contratados por la Administración, y se trabaja principalmente con la población infantil y juvenil.<br/>- El ámbito del ocio y tiempo libre y el de la asistencia socioeducativa son los que más TASOC ocupan.<br/>- Las funciones que realiza el TASOC las podemos concretar en: obtención y gestión de la información, función socioeducativa o de relación con los usuarios, planificación y gestión de los recursos. La mayor parte del tiempo de trabajo se dedica a la atención a los usuarios.<br/>- En estos momentos, el TASOC no es suficientemente conocido ni reconocido socialmente.<br/>Estas conclusiones conducen a plantear algunas propuestas y perspectivas de futuro estructuradas en dos bloques: las relacionadas con la formación y las relacionadas con el mundo laboral.

Ten years on from the implantation of the Higher Grade Formative Cycle in Socio-cultural Animation (CFGS d'ASC) it has been noted that the Higher Technicians in Socio-cultural Animation (TASOC) are not incorporated into the workforce as well as might be expected, especially if we believe market research which says that socio-cultural animation is a new employment niche.<br/>The initial question is: which factors cause this low level of incorporation of socio-cultural animators into the working world? The general aim of this thesis is to do a descriptive study of graduates who are Higher Technicians in Socio-cultural Animation in Catalonia, their training, professionalization and incorporation into the workforce, in order to improve their suitability in the job-market.<br/>The study is structured into three parts. The first consists of five chapters which describe the theoretical framework of socio-cultural animation, its conception, the professional figure of the socio-cultural animator and his/her training and professionalization. This part will serve as a conceptual framework on which to base the research.<br/>The second part is empirical research. The aims lead to an exploratory investigation of reality. It is a study which combines quantitative and qualitative information. It is structured into two phases.<br/>In an initial phase quantitative data is obtained by means of a questionnaire given to the entire population of TASOC trained in public centres in Catalonia up to 2006. The sample consists of 303 participants who filled it in; this amounts to 25.6% of the total population. Research continues with a second questionnaire aimed at the 154 TASOC who work in socio-cultural animation or fields related to animation, from which we obtain data about incorporation into the workforce. Analysis of quantitative data is done using the statistical pack SPSS.<br/>In a second phase qualitative methods are used in order to study in depth and interpret the statistical data. Group interviews are carried out both with TASOC who act as key informants in the different fields of socio-cultural animation and with a group of tutors. The methodology used to analyse the data is dense description. These key informants also make up documental registration of their professional activity. By means of content analysis it has been determined what functions and tasks are carried out in the workplace and to what extent.<br/>In the third part a description of the results referred to is presented with regard to the aims set.<br/>Finally, the conclusions give information prepared with the intention of providing elements for thought so as to improve the situation of TASOC in the job-market. The following conclusions stand out:<br/>- The main reason for studying ASC is for access to higher education.<br/>- The formation of Work Centres is a key tool for their professionalization.<br/>- It is a very motivated group who are happy with the training received.<br/>- There is plenty of work to be had in ASC but working conditions are uncertain: temporary contracts, part-time jobs, low salaries and high mobility of the work teams. <br/>- The professional categories that TASOC are given contracts for are not usually in accordance with the functions and responsibilities they require nor with their training.<br/>- Half of all TASOC are taken on by the Government and work with children and adolescents.<br/>- The field of leisure and socio-educational care is where most TASOC work.<br/>- The duties carried out by TASOC can be said to be: obtaining and managing information, socio-educational duties or user relations and planning and management of resources. The majority of their working hours are given over to user attention.<br/>- At the moment TASOC is not well-known enough nor socially recognised.<br/>These conclusions bring us to some proposals and prospects for the future structured in two fields: those related to training and those related to the world of employment.