I am sitting in a room. Alvin lucier y la inversión de la fenomenología

Abstract

Aquesta tesi proposa una anàlisi filosòfica de I am sitting in a room. Concebuda i realitzada el 1969 pel compositor i artista sonor Alvin Lucier (1931-2021), aquesta obra sonora no només es resisteix a una descripció basada en la seva inclusió en una disciplina o modalitat artística o una altra, sinó que també s'oposa a ser descrita ontològicament. L'abordatge filosòfic de la peça pretén esquivar aquesta resistència analítica. Després de la seva contextualització històrica i estètica, la peça de Lucier serà examinada des de diferents perspectives filosòfiques, incloses les de la fenomenologia, el materialisme, el realisme agencial i la post-fenomenologia, proposant així diverses maneres d'escoltar i donar sentit a l'obra. A més, l'anàlisi filosòfica de I am sitting in a room serà útil per identificar algunes de les etapes del pensament fenomenològic: des dels seus orígens idealistes fins a la seva crítica per part de Jacques Derrida passant per la radicalització del pensament husserlià en l'ontologia de la carn de Merleau- Ponty, l'hermenèutica de Heidegger o la fenomenologia de la imaginació de Bachelard. A causa de la seva capacitat per mobilitzar, combinar i reconsiderar diferents formes d'interrogació filosòfica, es pot considerar que la peça de Lucier funciona com un particular dispositiu teòric-pràctic de naturalesa quàntico-difractiva en els termes plantejats per Donna Haraway i Karen Barad.

Esta tesis propone un análisis filosófico de I am sitting in a room. Concebida y realizada en 1969 por el compositor y artista sonoro Alvin Lucier (1931-2021), esta obra sonora no sólo se resiste a una descripción basada en su inclusión en una disciplina o modalidad artística u otra, sino que también se opone a ser descrita ontológicamente. El abordaje filosófico de la pieza pretende sortear esta resistencia analítica. Después de su contextualización histórica y estética, la pieza de Lucier será examinada desde diferentes perspectivas filosóficas, incluidas las de la fenomenología, el materialismo, el realismo agencial y la post-fenomenología, proponiendo así diversos modos de escuchar y dar sentido a la obra. Además, el análisis filosófico de I am sitting in a room resultará útil para identificar algunas de las etapas del pensamiento fenomenológico: desde sus orígenes idealistas hasta su crítica por parte Jacques Derrida pasando por la radicalización del pensamiento husserliano en la ontología de la carne de Merleau-Ponty, la hermenéutica de Heidegger o la fenomenología de la imaginación de Bachelard. Debido a su capacidad para movilizar, combinar y reconsiderar diferentes formas de interrogación filosófica, se puede considerar que la pieza de Lucier funciona como un particular dispositivo teórico-práctico de naturaleza cuántico-difractiva en los términos planteados por Donna Haraway y Karen Barad.

This dissertation carries out a philosophical analysis of I am sitting in a room. Conceived and created in 1969 by composer and sound artist Alvin Lucier (1931-2021), this unique soundwork not only resists a description based on its affiliation to a specific discipline or artistic modality but also opposes being ontologically pinned down. The philosophical approach to the piece aims to overcome this analytical resistance. After its contextualization in historical and aesthetic terms, Lucier's piece will be considered from different philosophical perspectives, including those of phenomenology, materialism, agential realism, and post-phenomenology so as to offer different ways of listening and making sense of the work. Furthermore, the philosophical analysis of I am sitting in a room will prove useful to identify some of the various stages of phenomenological thought: from its idealist origins to its critique by Jacques Derrida passing through the radicalization of husserlian thought in Merleau-Ponty's ontology of flesh, Heidegger's hermeneutics or Bachelard's phenomenology of imagination. Due to its capacity to mobilize, blend and reconsider different aspects of philosophical inquiry, Lucier's piece can thus be considered to operate as a unique and remarkable form of diffractive-quantum theoretical-practical apparatus in the terms posed by Donna Haraway and Karen Barad.