Factores de vulnerabilidad para el desarrollo de la dependencia del ejercicio físico en los deportes de resistencia

Abstract

Aquesta tesi doctoral estudia els factors de vulnerabilitat pel desenvolupament de la dependència a l’exercici físic en esports de resistència. El disseny metodològic d'aquesta investigació s’ha centrat en la proposta de mètodes múltiples i s’ha estructurat en tres fases consecutives que han permès donar resposta al plantejament del problema inicial. La primera fase, tracta la relació entre la dependència a l’exercici físic en esports de resistència amb les dificultats en la regulació emocional i l’afecte negatiu. La segona, aborda la relació entre la dependència a l'exercici físic, la motivació esportiva i la identitat amb l’exercici físic en esports de resistència; i la tercera i últim analitza el rol de gènere i l'edat en el desenvolupament de la dependència a l'exercici físic en esports de resistència.

A l'anàlisi d'enfocament quantitatiu (primera, segona i tercera fase) la mostra va estar formada per 375 esportistes d'esports de resistència de diferents modalitats [32,5 % dones (122) i 67,5 % homes (253)] i la tercera fase, on es van utilitzar els mètodes mixtos, a la part qualitativa es van realitzar dos grups de discussió: un grup format per dones (n=8) i un altre per homes (n=6). Els participants responen a una mostra intencional, seguint el criteri de màxima representativitat. El procediment de recerca va ser aprovat pel comitè d'Ètica i de Recerca de la Universitat de Ramon Llull.

Els resultats de la primera fase de la recerca mostren que les dificultats en la regulació emocional són predictores de la dependència a l’exercici físic. A més, s’ha trobat un efecte de mediació entre l'afecte negatiu, les dificultats en la regulació emocional i la dependència a l'exercici físic. En la segona fase, la motivació esportiva va ser predictora de la identitat amb l'exercici físic i la dependència a l'exercici físic. Així mateix, s’ha trobat un efecte de mediació entre la identitat amb l’exercici físic, la motivació esportiva i la dependència a l’exercici físic. Finalment, en la tercera fase de la recerca, s'han trobat diferències de gènere en els símptomes de la dependència a l'exercici físic i s'ha arribat a la conclusió que l'edat no és tan determinant com el cicle de vida de les persones, en el desenvolupament de la dependència exercici físic en esports de resistència. En les tres fases de la recerca, els dependents simptomàtics han puntuat més alt que els no dependents simptomàtics i els no dependents asimptomàtics en les dificultats de regulació emocional, afecte negatiu, motivació esportiva i identitat amb l'exercici físic.

Els resultats d’aquesta recerca donen suport a les conclusions de la literatura científica i aporten nous elements al camp de les addiccions conductuals, en concret, a la dependència a l'exercici físic, que poden ser útils per avançar en la investigació de la dependència a l'exercici físic i aportar evidències que clarifiquin la seva nosologia, a més de dissenyar programes de prevenció i intervenció en l'àmbit. Així mateix, els resultats d'aquesta tesi doctoral també serien útils per fer intervencions clíniques en persones que mostren símptomes de dependència a l'exercici físic.

Esta tesis doctoral estudia los factores de vulnerabilidad para el desarrollo de la dependencia del ejercicio físico (EF en adelante) en deportes de resistencia. El diseño metodológico de esta investigación ha sido de métodos múltiples, estructurado en tres fases consecutivas que ha permitido dar respuesta al planteamiento del problema inicial. La primera fase, trata la relación entre la dependencia del EF en deportes de resistencia con las dificultades en la regulación emocional y el afecto negativo. La segunda, por su parte, aborda la relación entre la dependencia del EF, la motivación deportiva y la identidad con el EF en deportes de resistencia; y la tercera y última, analiza el rol de género y la edad en el desarrollo de la dependencia del EF en deportes de resistencia.

En el análisis de enfoque cuantitativo (primera, segunda y tercera fase) la muestra ha sido formada por 375 personas practicantes de deportes de resistencia de diferentes modalidades, [32,5 % mujeres (122) y 67,5 % hombres (253)] y en la tercera fase, donde se han utilizado los métodos mixtos, en la parte cualitativa se han realizado dos grupos de discusión: un grupo formado por mujeres (n=8) y otro por hombres (n=6). La elección de los participantes ha sido intencional, siguiendo el criterio de máxima representatividad. El procedimiento de la investigación ha sido aprobado por el Comité de Ética de la Investigación de la Universidad Ramon Llull (CER-URL).

Los resultados de la primera fase de la investigación muestran que las dificultades en la regulación emocional son predictoras de la dependencia del EF. Además, se ha hallado un efecto de mediación entre el afecto negativo, las dificultades en la regulación emocional y la dependencia del EF. En la segunda fase, la motivación deportiva ha sido predictora de la identidad con el EF y la dependencia del EF. Asimismo, se ha encontrado un efecto de mediación entre la identidad con el EF, la motivación deportiva y la dependencia del EF. Finalmente, en la tercera fase de la investigación se han encontrado diferencias de sexo en los síntomas de la dependencia del EF y se ha llegado a la conclusión de que la edad no es tan determinante como el ciclo de vida de las personas en el desarrollo de la dependencia del EF en deportes de resistencia. En las tres fases de la investigación, los dependientes sintomáticos han puntuado más alto que los no dependientes sintomáticos y los no dependientes asintomáticos en las dificultades en la regulación emocional, afecto negativo, motivación deportiva e identidad con el EF.

Los resultados de la presente investigación respaldan los hallazgos de la literatura previa y aportan nuevos elementos al campo de las adicciones conductuales, en concreto, al de la dependencia del EF, que pueden ser de utilidad para avanzar en la investigación de este, aportar evidencias que clarifiquen su nosología y diseñar programas de prevención e intervención en el ámbito. Asimismo, los resultados de esta tesis doctoral pueden ser útiles para llevar a cabo intervenciones clínicas en personas que muestren síntomas de dependencia del EF.

This doctoral thesis studies the vulnerability factors for the development of physical exercise dependence in endurance sports. The methodological design of this research has been of multiple method, structured in three consecutive phases that has allowed us to respond to the initial problem statement. The first phase deals with the relationship between dependence on physical exercise in endurance sports with difficulties in emotional regulation and negative affect. The second phase addresses the relationship between physical exercise dependence, sport motivation and physical exercise identity in endurance sports, and the third and final phase analyzes the role of gender and age in the development of physical exercise dependence in endurance sports.

In the quantitative approach analysis (first, second and third phases) the sample consisted of 375 people practising endurance sports of different modalities, [32.5 % women (122) and 67.5 % men (253)] and in the third phase, where mixed methods were used, in the qualitative part two focus groups were carried out: one group of women (n=8) and other of men (n=6). The choice of participants was intentional, following the criterion of maximum representativeness. The research procedure was approved by the Ethics and Research Committee of the Ramon Llull University.

The results of the first phase of the research show that difficulties in emotional regulation are predictors of exercise dependence. In addition, a mediation effect was found between negative affect, difficulties in emotional regulation and exercise dependence. In the second phase, sport motivation was found to be predictor of exercise identity and exercise dependence. Likewise, a mediation effect was found between exercise identity, sport motivation and exercise dependence. Finally, in the third phase of the research, gender differences in the symptoms of exercise dependence were found and it was concluded that age is not as important as the life cycle of individuals in the development of exercise dependence in endurance sports. In all three phases of the research, symptomatic dependents scored higher than symptomatic non-dependents and asymptomatic non-dependents on difficulties in emotional regulation, negative affect, sport motivation and exercise identity.

The results of the present research support the findings of previous literature and bring new elements to the field of behavioral addictions, specifically, to physical exercise dependence, which may be useful to advance research on physical exercise dependence and provide evidence to clarify its nosology, as well as to design prevention and intervention programs in the field. Likewise, the results of this doctoral thesis may be useful to carry out clinical interventions in people who show symptoms of exercise dependence.