Universitat Ramon Llull
Lorenzo Calvo, Alberto
Aurrekoetxea Casaus, Maite
Pujadas Martí, Javier
2024-11-29
245 p.
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna
En el món del futbol professional, els marges per assolir l'èxit són tan estrets, que factors contextuales com el lloc de naixement han adquirit una importància cada vegada més determinant. La gestió meticulosa del talent, que inclou les etapes de selecció, desenvolupament i promoció, ha de ser rigorosa i eficient, reconeixent com les geografies d'origen poden crear biaixos que limiten les oportunitats esportives. Aquests biaixos resulten en una distribució desigual en la selecció del talent, afectant la seva diversitat i nivell competitiu. Aquesta tesi examina com l'"efecte del lloc de naixement" i la seva relació amb el desenvolupament esportiu, influeixen en aquestes etapes crítiques dins d'una acadèmia de futbol, des de revisar la literatura existent fins a avaluar la influència de les variables contextuales i determinar les regions clau que aporten talents. La metodologia d'aquesta recerca és de naturalesa quantitativa i se centra en l'estudi de jugadors de l'Athletic Club (cas únic en el món del futbol), on només participen jugadors nascuts o formats al País Basc. La mostra analitzada comprèn les localitats d'origen i creixement esportiu de 1.411 jugadors que han estat part del club en alguna de les últimes 30 temporades. Aquest enfocament quantitatiu permet una anàlisi rigorosa dels patrons i tendències en la selecció i desenvolupament de talents en relació amb el seu lloc de naixement i com això influeix en les seves oportunitats de promoció dins del club. Els resultats de la recerca, a partir de la revisió sistemàtica, subratllen com el lloc de naixement afecta significativament el desenvolupament del talent futbolístic, destacant el paper de factors com la grandària poblacional, les característiques sociodemogràfiques i la proximitat a centres d'alt rendiment. En el cas analitzat, es va trobar que les zones d'alta densitat estan vinculades a majors probabilitats de debut en el primer equip, mentre que una densitat mitjana afavoreix la selecció a l'acadèmia. A més, el canvi del lloc de naixement al lloc de desenvolupament esportiu va mostrar una correlació significativa amb l'èxit professional, amb la densitat de població i la proximitat a instal·lacions esportives augmentant les possibilitats de ser seleccionat per a l'acadèmia en un 38%. Específicament, es va observar que Bizkaia és un epicentre clau per la concentració de talent, on municipis amb una densitat poblacional de 150 a 650 habitants per km² juguen un paper crucial en la selecció de jugadors. Aquest estudi proposa que el creixement esportiu sigui reconegut com a variable crítica en avaluar l'impacte del lloc de naixement en els processos de gestió de talent. La incorporació d'aquesta dimensió permet una avaluació més holística en el desenvolupament dels jugadors. És crucial que els responsables de canteres i els departaments de scouts (professionals encarregats d'identificar, avaluar i reclutar nous talents) prestin atenció a aquest fenomen per no passar per alt les trajectòries dels jugadors. Per tant, es subratlla la necessitat d'incloure el creixement esportiu en futures recerques i ajustar les pràctiques de desenvolupament de jugadors per assegurar estratègies de talent més efectives.
En el mundo del fútbol profesional, los márgenes para alcanzar el éxito son tan estrechos, que factores contextuales como el lugar de nacimiento han cobrado una importancia cada vez más determinante. La gestión meticulosa del talento, que incluye las etapas de selección, desarrollo y promoción, debe ser rigurosa y eficiente, reconociendo cómo las geografías de origen pueden crear sesgos que limitan las oportunidades deportivas. Dichos sesgos resultan en una distribución desigual en la selección del talento, afectando su diversidad y nivel competitivo. Esta tesis examina cómo el “efecto del lugar de nacimiento” y su relación con el desarrollo deportivo, influyen en estas etapas críticas dentro de una academia de fútbol, desde revisar la literatura existente hasta evaluar la influencia de las variables contextuales y determinar las regiones clave que aportan talentos. La metodología de esta investigación es de naturaleza cuantitativa y se centra en el estudio de jugadores del Athletic Club (caso único en el mundo del fútbol), donde solo participan jugadores nacidos o formados en el País Vasco. La muestra analizada comprende las localidades de origen y crecimiento deportivo de 1.411 jugadores que han sido parte del club en alguna de las últimas 30 temporadas. Este enfoque cuantitativo permite un análisis riguroso de los patrones y tendencias en la selección y desarrollo de talentos en relación con su lugar de nacimiento y cómo esto influye en sus oportunidades de promoción dentro del club. Los resultados de la investigación, a partir de la revisión sistemática, subrayan cómo el lugar de nacimiento afecta significativamente el desarrollo del talento futbolístico, destacando el papel de factores como el tamaño poblacional, las características sociodemográficas y la cercanía a centros de alto rendimiento. En el caso analizado, se encontró que las zonas de alta densidad están vinculadas a mayores probabilidades de debut en el primer equipo, mientras que una densidad media favorece la selección a la academia. Además, el cambio del lugar de nacimiento al lugar de desarrollo deportivo mostró una correlación significativa con el éxito profesional, con la densidad de población y la proximidad a instalaciones deportivas incrementando las posibilidades de ser seleccionado para la academia en un 38%. Específicamente, se observó que Bizkaia es un epicentro clave para la concentración de talento, donde municipios con una densidad poblacional de 150 a 650 habitantes por km² juegan un papel crucial en la selección de jugadores. Este estudio propone que el crecimiento deportivo sea reconocido como una variable crítica al evaluar el impacto del lugar de nacimiento en los procesos de gestión de talento. La incorporación de esta dimensión permite una evaluación más holística en el desarrollo de los jugadores. Es crucial que los responsables de canteras y los departamentos de scouts (profesionales encargados de identificar, evaluar y reclutar nuevos talentos) presten atención a este fenómeno para no pasar por alto las trayectorias de los jugadores. Por lo tanto, se subraya la necesidad de incluir el crecimiento deportivo en futuras investigaciones y ajustar las prácticas de desarrollo de jugadores para asegurar estrategias de talento más efectivas.
In the world of professional soccer, the margins for achieving success are so narrow that contextual factors such as place of birth have become increasingly determinant. The meticulous management of talent, which includes the stages of selection, development, and promotion, must be rigorous and efficient, recognizing how geographical origins can create biases that limit sporting opportunities. These biases result in an unequal distribution in talent selection, affecting their diversity and competitive level. This thesis examines how the "birthplace effect" and its relationship with sports development influence these critical stages within a soccer academy, from reviewing existing literature to evaluating the influence of contextual variables and determining the key regions that contribute talents. The methodology of this research is quantitative in nature and focuses on the study of players from Athletic Club (a unique case in the world of soccer), where only players born or trained in the Basque Country participate. The sample analyzed comprises the hometowns and sports development of 1,411 players who have been part of the club in any of the last 30 seasons. This quantitative approach allows a rigorous analysis of patterns and trends in talent selection and development in relation to their place of birth and how this influences their promotion opportunities within the club. The research findings, based on the systematic review, underline how birthplace significantly affects the development of soccer talent, highlighting the role of factors such as population size, sociodemographic characteristics, and proximity to high-performance centers. In the case analyzed, it was found that high-density areas are linked to greater probabilities of debut in the first team, while a medium density favors selection to the academy. Additionally, the change from the place of birth to the place of sports development showed a significant correlation with professional success, with population density and proximity to sports facilities increasing the chances of being selected for the academy by 38%. Specifically, it was observed that Bizkaia is a key epicenter for talent concentration, where municipalities with a population density of 150 to 650 inhabitants per km² play a crucial role in player selection. This study proposes that sports growth be recognized as a critical variable when assessing the impact of birthplace on talent management processes. Incorporating this dimension allows for a more holistic evaluation in player development. It is crucial that academy managers and scouting departments (professionals charged with identifying, evaluating, and recruiting new talents) pay attention to this phenomenon to not overlook the players' trajectories. Therefore, it emphasizes the need to include sports growth in future research and adjust player development practices to ensure more effective talent strategies.
Fútbol; Efecto del lugar de nacimiento; Talento; Academia de fútbol; Gestión del talento
3 - Social Sciences; 31 - Demography. Sociology. Statistics; 316 – Sociology. Communication
Educació
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
