El concepto de persona en el pensamiento de Diego Gracia

Abstract

La bioètica és una disciplina a l’alça que gaudeix de gran actualitat tot i la seva curta vida. En tan sols mig segle d'existència s'han fet avanços importants en aquest camp que han repercutit, d'una banda, en la pràctica clínica i en la manera com entenem la salut, i, per una altra, en la manera com eduquem acadèmicament al personal sanitari. I, si bé la bioètica va néixer durant la dècada de 1970 als Estats Units, la introducció d'aquest àmbit a Europa és un mèrit de Diego Gracia, metge i intel·lectual espanyol que ha dedicat la seva trajectòria professional a l'estudi d'aquesta matèria.

Els debats bioètics, ara, més que mai, han guanyat popularitat i tracten molts temes –es donen, per exemple, entorn als confins de la vida, a la mitigació del dolor, als drets dels pacients o a la relació entre la medicina i les noves tecnologies, entre tants altres. Però una qüestió que rarament se sotmet a debat i que, malgrat tot, és un implícit fonamental en els discursos sobre les ciències de la vida, és la concepció antropològica des de la qual s'estructura el pensament. Tota bioètica sosté una noció de persona determinada, però aquesta es dóna per descomptat, actuant com una mena de supòsit que inspira internament el sistema bioètic defensat. La falta d’explicitació de la pròpia perspectiva antropològica és una mancança que Diego Gracia, figura central d'aquest assaig, també pateix, i aquest és precisament el context de la nostra recerca. El present treball significa, doncs, un esforç per indagar en l'obra de Gràcia amb l'objectiu de reunir i sistematitzar els fragments que, dins dels seus escrits, permeten entreveure la idea antropològica que l'autor sosté a través dels seus plantejaments bioètics i filosòfics. La finalitat última és, per tant, oferir una síntesi explícita sobre el concepte de persona que radica a la base intel·lectual de Diego Gracia.

Per a dur a terme l'objectiu de la nostra tesi, hem jutjat que és essencial tenir una comprensió general del pensament de Diego Gracia. Sense un coneixement ampli d'aquest autor és molt difícil mostrar bé la seva teoria sobre l'ésser humà. Per aquesta raó hem pres els seus orígens com a punt de partida, motiu pel qual ens hem remuntat fins aquells que Gràcia considera els seus mestres: Xavier Zubiri i Pedro Laín Entralgo. Aquests dos intel·lectuals espanyols van conformar el terreny fèrtil sobre el qual Diego Gracia ha fonamentat la seva pròpia filosofia; parlar d'ells és absolutament necessari si es vol entendre al nostre autor en profunditat. Per això, hem dedicat una part de la investigació a presentar degudament totes dues figures, al mateix temps que les hem posat en relació amb Diego Gracia, indicant aquells punts en els quals la seva influència sobre ell ha estat més evident. Seguidament, hem traçat una breu biografia intel·lectual de Diego Gracia, posant l'evolució de les seves teories en el context de les seves vivències i amb la meta d'acostar la seva persona, i no només el seu vessant com a bioeticista, al lector. Una vegada obtingut el perfil biogràfic de Gràcia, i recopilats els trets generals de la seva filosofia que hem anat assenyalant al llarg de tot l'assaig, ens endinsem en la sistematització mateixa de tots els elements que constitueixen el concepte sobre l'ésser humà que rau en el seu pensament. La conclusió de la recerca desemboca, d'aquesta manera, en un relat clar i cohesionat que mostra exhaustivament la idea de persona que sosté els plantejaments bioètics de Diego Gracia.

La bioética es una disciplina en auge que goza de gran actualidad a pesar de su corta vida. En tan solo medio siglo de existencia se han hecho importantes avances en dicho campo que han repercutido, por una parte, en la práctica clínica y en la manera como entendemos la salud, y, por otra, en el modo en que educamos académicamente al personal sanitario. Y, si bien la bioética nació en la década de 1970 en Estados Unidos, la introducción de este ámbito en Europa es mérito de Diego Gracia, médico e intelectual español que ha dedicado su trayectoria profesional al estudio de esta materia.

Los debates bioéticos, ahora, más que nunca, han ganado en popularidad y tratan de múltiples temas –se dan, por ejemplo, en torno a los confines de la vida, a la mitigación del dolor, a los derechos de los pacientes o a la relación entre la medicina y las nuevas tecnologías, entre tantos otros. Pero una cuestión que raramente se somete a debate y que, sin embargo, es un implícito fundamental en los discursos sobre ciencias de la vida, es la concepción antropológica desde la cual se estructura el pensamiento. Toda bioética sostiene una noción de persona determinada, pero esta se da por sentado, ejerciendo como una suerte de supuesto que inspira desde el interior el sistema bioético defendido. Tal falta de explicitación de la propia perspectiva antropológica es una carencia que Diego Gracia, la figura central de este ensayo, también sufre, y ese es precisamente el contexto de nuestra investigación. El presente trabajo significa, pues, un esfuerzo para indagar en la obra de Gracia con el objetivo de reunir y sistematizar los fragmentos que, en sus escritos, permiten entrever la idea antropológica que el autor sostiene a través de sus planteamientos bioéticos y filosóficos. El fin último es, por tanto, ofrecer una síntesis explícita acerca del concepto de persona que radica en la base intelectual de Diego Gracia.

Para llevar a cabo el objetivo de nuestra tesis, hemos juzgado como algo esencial el tener una comprensión general del pensamiento de Diego Gracia. Sin un conocimiento amplio de dicho autor es muy difícil mostrar su teoría sobre el ser humano. Para ello, hemos tomado sus orígenes como punto de partida, motivo por el cual nos hemos remontado hasta los que Gracia considera sus maestros: Xavier Zubiri y Pedro Laín Entralgo. Estos dos intelectuales españoles conformaron el suelo fértil sobre el que Diego Gracia ha fundamentado su propia filosofía; hablar de ellos es absolutamente necesario si se quiere comprender a nuestro autor en profundidad. Por eso, hemos dedicado una parte de la investigación a presentar debidamente ambas figuras, al tiempo que las hemos puesto en relación con Diego Gracia, indicando aquellos puntos en los que su influencia ha sido más evidente. Tras esto, hemos trazado una breve biografía intelectual de Diego Gracia, poniendo la evolución de sus teorías en el contexto de sus vivencias y con la meta de acercar su persona, y no solo su vertiente como bioeticista, al lector. Una vez obtenido el perfil biográfico de Gracia, y recopilados los rasgos generales de su filosofía que hemos ido señalando a lo largo de todo el ensayo, nos adentramos en la sistematización misma de todos los elementos que constituyen el concepto sobre el ser humano que subyace en su pensamiento. La conclusión de la investigación desemboca, de este modo, en un relato claro y cohesionado que muestra exhaustivamente la idea de persona que sostiene los planteamientos bioéticos de Diego Gracia.

Bioethics is a growing discipline that is highly contemporary despite its short life. In only half a century of existence, important advances have been made in this field which have had repercussions, on the one hand, on clinical practice and the way we understand health, and, on the other, on the method by which we academically educate healthcare providers. And although bioethics was born in the 1970s in the United States, the introduction of this area into Europe is due to Diego Gracia, a Spanish doctor and intellectual who has dedicated his whole professional career to the study of this subject.

Now more than ever, bioethical debates have become increasingly popular and concern multiple topics –for example, the limits of life, pain mitigation, patients' rights, the relationship between medicine and new technologies, and so many others. But one issue that is rarely debated, and yet is a fundamental implicit in life sciences discourses, is the anthropological conception from which such thinking is structured. All bioethics assumes a certain notion of personhood, but this is taken for granted, acting as a sort of supposition that inspires the bioethical system defended from within. This lack of an explicit anthropological perspective is a deficiency that Diego Gracia, the central figure in this essay, also suffers from, and this is precisely the context of our research. The present work is, therefore, an effort to investigate Gracia's work with the aim of gathering and systematising those extracts which, in his writings, provide a glimpse of the anthropological idea that the author supports through his bioethical and philosophical approaches. The ultimate aim is, therefore, to offer an explicit synthesis of the concept of the person that lies at the intellectual base of Diego Gracia's reflections.

In order to achieve the purpose of our thesis, we have deemed it essential to have a general understanding of Diego Gracia's thought. Without a broad knowledge of this author it is very difficult to show his theory of the human being. To this end, we have taken his origins as the starting point, which is why we have gone back to what Gracia considers to be his teachers: Xavier Zubiri and Pedro Laín Entralgo. These two Spanish intellectuals shaped the fertile ground on which Diego Gracia has based his own philosophy; it is absolutely necessary to talk about them if an in-depth understanding of our author is to be attained. For this reason, we have devoted a part of the study to properly present both figures, and, at the same time, we have placed them in relation to Diego Gracia, indicating those points in which their influence has been most evident. After this, we have traced a brief intellectual biography of Diego Gracia, describing the evolution of his theories in the context of his life experiences and with the goal of bringing his person, and not only his bioethicist side, closer to the reader. Once the biographical profile of Gracia has been obtained, and the general features of his philosophy that we have been highlighting throughout the essay have been established, we enter into the systematisation of all the elements that compose the concept of the human being that underlies his thought. Hence, the conclusion of the research leads to a clear and consistent approach that comprehensively shows the idea of the person that underpins Diego Gracia's bioethical statements.