Funciones ejecutivas y cognición social en prisioneros condenados por delitos violentos, no violentos y grupo control

Abstract

Introducció: Les funcions executives (FE) i la cognició social (CS) han estat el centre de diverses investigacions neurocientífiques en poblacions de presos, però són escasses les que inclouen simultàniament ambdues variables, i nul·les les que intenten donar resposta a una possible predicció entre variables. Objectius: es va basar en dos estudis. El primer, encaminat a descriure un perfil neuropsicològic i avaluar les possibles diferències en les FE i la CS entre presos que han comès delictes violents, delictes no violents i un grup control. El segon estudi es va proposar determinar si existeixen relacions entre ambdós tipus de funcionament i analitzar si les FE, el tipus de delicte i variables demogràfiques podrien predir la CS. Mètode: estudi observacional amb disseny de casos i controls. La mostra estava formada per 117 subjectes dividits en 3 grups: a) delictes violents (DV); b) delictes no violents (DNV); i c) grup control (GC), persones no privades de llibertat. Els dos primers grups eren presos pertanyents a l'INPEC. Els instruments aplicats per mesurar les FE van ser el test de classificació de targetes Wisconsin modificat, la subescala de memòria de treball de l'escala Wechsler d'intel·ligència, i el test de Stroop. Per avaluar la CS, es va utilitzar el Mini-cognició social i avaluació emocional i l'Empathy for Pain task. Resultats: els presos condemnats per DV i DNV presenten un funcionament en funcions executives per sota de la mitjana poblacional, però només en la MT es van obtenir diferències estadísticament significatives, presentant millor rendiment el GC i pitjor rendiment els presos (DV i DNV). Contràriament a la hipòtesi plantejada, els DV no van mostrar els majors dèficits en la inhibició. Pel que fa a la CS, els presos amb antecedents de DNV van mostrar més dificultat per reconèixer emocions en general i emocions negatives, però van millorar quan es tractava d'emocions positives; mentre que el grup de DV va obtenir millor rendiment en el reconeixement d'emocions negatives i va empitjorar en les positives. En comparar segons el tipus de delicte, s'observen diferències significatives en els presos que van cometre DNV, reconeixent millor les emocions facials en general i les emocions negatives. El grup de DV reconeix en major mesura aquesta emoció desagradable (tristesa) que el grup de DNV. Pel que fa a l'empatia afectiva i la preocupació empàtica en comparació amb la mitjana poblacional, els dos grups de presos mostren un major contagi emocional i urgència per cuidar el benestar de l'altre, i els presos de DV tenen una empatia cognitiva ben desenvolupada. El GC mostra major empatia en les situacions neutres, mentre que els grups de presos es desenvolupen millor en les situacions intencionals i accidentals en els tres tipus d'empatia. A diferència del que s'esperava, una major alteració en les FE no va correlacionar amb una menor CS en els presos amb DV. Els models de regressió van mostrar que només la inhibició i la MT van ser els components de les FE que van mostrar algunes relacions predictives amb la CS, i en les covariables sociodemogràfiques, només es va trobar que l’edat és predictora de millor empatia cognitiva en el grup de DV. Conclusions: la present investigació va permetre establir una línia de base preliminar com a pas per apropar-se al coneixement de les FE i la CS de presos en el context colombià. S’estableix que les FE semblen respondre a un funcionament cognitiu diferent i independent de les mesures de la CS malgrat que comparteixin estructures cerebrals i funcionals. La complexitat dels múltiples factors personals i contextuals que poden influir en el comportament violent.

Introducción: las funciones ejecutivas (FE) y la cognición social (CS), han sido el centro de distintas investigaciones neurocientíficas en poblaciones de prisioneros, pero son escasas las que incluyen en simultáneo ambas variables y nulas que las tratan de dar respuesta a una posible predicción entre variables. Objetivos: se basó en dos estudios, el primero encaminado a describir un perfil neuropsicológico y evaluar las posibles diferencias en las FE y la CS entre prisioneros que han cometido delitos violentos, delitos no violentos y un grupo control. Y el segundo estudio, se propuso determinar si existen relaciones entre ambos tipos de funcionamiento y analizar si las FE, el tipo de delito y variables demográficas podrían predecir la CS. Método: estudio observacional con diseño de casos y controles. La muestra formada por 117 sujetos divididos en 3 grupos: a) delitos violentos (DV); b) delitos no violentos (DNV), y c) grupo control (GC), personas no privadas de la libertad. Los dos primeros grupos fueron prisioneros pertenecientes al INPEC. Los instrumentos aplicados para medir FE fueron el test de clasificación de tarjetas Wisconsin modificado, la subescala de memoria de trabajo de la escala Wechsler de inteligencia, y el test de Stroop. Para evaluar la CS, se utilizó el Mini-cognición social y evaluación emocional y el Empathy for Pain task. Resultados: los prisioneros condenados por DV y DNV, presentan un funcionamiento en funciones ejecutivas por debajo de la media poblacional, pero solo en la MT se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas, presentando mejor desempeño el GC y peor desempeño los prisioneros (DV y DNV). Contrariamente a la hipótesis planteada, los DV no mostraron los mayores déficits en la inhibición. Con relación a la CS, los prisioneros con antecedentes de DNV mostraron más dificultad para reconocer emociones en general y emociones negativas, pero mejoraron cuando se trata de emociones positivas; mientras que el grupo de DV obtuvo mejor desempeño en el reconocimiento de emociones negativas y empeoró en las positivas. Al comparar según el tipo de delito, se observan diferencias significativas en los prisioneros que cometieron DNV, reconociendo mejor las emociones faciales en general y las emociones negativas. El grupo de DV reconoce en mayor medida esta emoción displacentera (tristeza) que el grupo de DNV. Respecto a la empatía afectiva y la preocupación empática en comparación con la media poblacional, los dos grupos de prisioneros muestran mayor contagio emocional y urgencia de cuidar el bienestar del otro, y los prisioneros de DV poseen una empatía cognitiva bien desarrollada. El GC muestra mayor empatía en las situaciones neutras, mientras que los grupos de prisioneros se desenvuelven mejor en las situaciones intencionales y accidentales en los tres tipos de empatía. A diferencia de lo esperado, una mayor alteración en las FE no correlacionó con una menor CS en los prisioneros con DV. Los modelos de regresión mostraron que solo la inhibición y la MT fueron los componentes de las FE que mostraron algunas relaciones predictivas con la CS, y en las covariables sociodemográficas, solo se encontró que la edad es predictora de mejor empatía cognitiva en el grupo de DV. Conclusiones: la presente investigación permitió tener una línea de base preliminar como peldaño para acercarse al conocimiento de las FE y la CS de prisioneros en contexto colombiano. Se establece que las FE parecen responder a un funcionamiento cognitivo diferente e independiente de las medidas de la CS a pesar que compartan estructuras cerebrales y funcionales. Además, el tipo de delito y variables demográficas no predicen la CS, lo que indica la complejidad de los múltiples factores personales y contextuales que pueden incidir en el comportamiento violento.

Introduction: Executive functions (EF) and social cognition (SC) have been the focus of various neuroscientific investigations in prisoner populations, but there are few that simultaneously include both variables and none that attempt to answer a possible prediction between variables. Objectives: The research was based on two studies. The first aimed to describe a neuropsychological profile and evaluate possible differences in EF and SC among prisoners who have committed violent crimes, non-violent crimes, and a control group. The second study sought to determine whether there are relationships between both types of functioning and analyze whether EF, the type of crime, and demographic variables could predict SC. Method: Observational study with a case-control design. The sample consisted of 117 subjects divided into 3 groups: a) violent crimes (VC); b) non-violent crimes (NVC); and c) control group (CG), individuals not deprived of liberty. The first two groups were prisoners belonging to INPEC. The instruments used to measure EF were the modified Wisconsin Card Sorting Test, the working memory subscale of the Wechsler Intelligence Scale, and the Stroop Test. To assess SC, the Mini-Social Cognition and Emotional Assessment and the Empathy for Pain task were used. Results: Prisoners convicted of VC and NVC show executive function performance below the population average, but statistically significant differences were only found in working memory (WM), with the CG performing better and prisoners (VC and NVC) performing worse. Contrary to the hypothesis, VCs did not show the greatest deficits in inhibition. Regarding SC, prisoners with a history of NVC showed more difficulty recognizing emotions in general and negative emotions, but improved when it came to positive emotions; while the VC group performed better in recognizing negative emotions and worse in positive ones. When comparing by type of crime, significant differences are observed in prisoners who committed NVC, recognizing facial emotions in general and negative emotions better. The VC group more frequently recognized this unpleasant emotion (sadness) than the NVC group. In terms of affective empathy and empathic concern compared to the population average, both groups of prisoners show greater emotional contagion and urgency to care for others' well-being, and VC prisoners have well-developed cognitive empathy. The CG shows greater empathy in neutral situations, while the prisoner groups perform better in intentional and accidental situations across the three types of empathy. Contrary to expectations, greater impairment in EF did not correlate with lower SC in prisoners with VC. Regression models showed that only inhibition and WM were EF components that showed some predictive relationships with SC, and among the sociodemographic covariates, only age was found to predict better cognitive empathy in the VC group. Conclusions: This research provided a preliminary baseline as a stepping stone towards understanding EF and SC in prisoners in the Colombian context. It is established that EF seems to respond to a cognitive functioning that is different and independent of SC measures, even though they share brain and functional structures. Furthermore, the type of crime and demographic variables do not predict SC, indicating the complexity of the multiple personal and contextual factors that may influence violent behavior.