[cat] Des del 1990, quan es va publicar el primer informe de l’IPCC, el canvi climàtic s’ha consolidat com un repte global que exigeix reducció, mitigació, adaptació i una comunicació científica i política efectiva. La complexitat de la ciència climàtica, amb graus diversos de certesa i consens, i l’arrel estadística de les dades dificulten transmetre el missatge a la societat. Tot i les mesures adoptades en més de 30 anys, les accions han estat insuficients, mentre els canvis climàtics s’acceleren. El 2015, els Objectius de Desenvolupament Sostenible van reforçar l’agenda climàtica, però el 2019, António Guterres va alertar d’una emergència climàtica. Aquest avís va coincidir amb mobilitzacions juvenils liderades per Greta Thunberg. Tanmateix, el consens social és limitat, afectat per disputes polítiques, interessos econòmics i teories conspiratives. Per això, calen estratègies comunicatives sòlides per combatre la desinformació i impulsar accions concretes i ambicioses contra l’escalfament global. Cal una comunicació inclusiva i efectiva, en un context internacional, adaptada a diferents contextos culturals i socioeconòmics, que impulsi accions informades i consensuades. Per això, l’objectiu general de la tesi doctoral és analitzar la comunicació del canvi climàtic a escala internacional, a partir de les opinions dels principals agents implicats, per tal de poder elaborar unes recomanacions que permetin augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la governança. La metodologia d’aquesta recerca es basa en una aproximació majoritàriament qualitativa centrada en l’estudi de la comunicació del canvi climàtic, amb una perspectiva internacional. S’han definit tres grups d’estudi: comunicadors de ciència, creadors de ciència i prenedors de decisions, seleccionats pel seu prestigi i rellevància en els àmbits respectius. Les dades s’han obtingut mitjançant enquestes i entrevistes, amb tècniques com l’anàlisi de contingut. A més, s’ha incorporat una revisió dels informes de l’IPCC per correlacionar-los amb la presa de decisions globals. Malgrat algunes limitacions, aquesta recerca ofereix recomanacions per millorar la comunicació i l’acció climàtica. Com a conclusions de la nostra recerca, destaquem que la combinació d’una millor presentació dels informes sobre els coneixements disponibles en cada moment històric, un augment de l’ús de gràfics i taules, i una representació més estandarditzada de la incertesa en els informes de síntesi de l’IPCC, juntament amb crides a l’acció més contundents, especialment a partir dels IPCC4 i IPCC5, han contribuït a convertir el canvi climàtic en una de les preocupacions més destacades de la societat actual, així com en un factor clau en la definició de regulacions i polítiques nacionals i internacionals. Destaquem la necessitat d’una societat ben informada, clau per impulsar una acció de govern de baix a dalt i de dalt a baix, que es tradueixi en regulacions i acords efectius. Els missatges més eficients han de ser positius, realistes i basats en dades fiables, combinant gràfics, imatges i un llenguatge inclusiu. L’IPCC juga un paper central amb informes validats pels governs, però caldria un “Resum per al Públic” per millorar-ne la comunicació. A més, l’experiència de la COVID-19 aporta lliçons valuoses per a la comunicació del canvi climàtic, calen canals diversos i un sistema educatiu fort. Recomanem elaborar resums amb punts clau dels informes de l’IPCC, evitar campanyes negatives, combatre teories conspiratives, integrar el canvi climàtic a tots els nivells educatius, fomentar grups d’acció local i promoure una governança complexa informada amb estratègies d’adaptació i mitigació.
[eng] Since the first IPCC report in 1990, climate change has become a global challenge requiring action on reduction, mitigation, adaptation, and communication. The complexity of climate science and varying levels of certainty complicate efforts, and despite over 30 years of measures, progress has been insufficient. The 2015 Sustainable Development Goals strengthened the climate agenda, and in 2019, António Guterres declared a climate emergency, coinciding with youth movements led by Greta Thunberg. However, political disputes, economic interests, and conspiracy theories limit social consensus. Strong communication strategies are needed to fight misinformation and promote global, inclusive action. The primary objective of this doctoral thesis is to analyze the communication of climate change on a global scale, based on the perspectives of key stakeholders, to develop recommendations that can enhance public awareness and improve governance. The research uses a predominantly qualitative approach to study climate change communication internationally. Three groups were selected: science communicators, creators, and decision-makers. Data was gathered through surveys, interviews, and content analysis. IPCC reports were also reviewed to link them to global decision-making. Despite limitations, the study offers key recommendations for improving climate communication and action. Key findings suggest that the combination of improved report presentations, increased use of graphs and tables, a standardized representation of uncertainty in IPCC synthesis reports, and stronger calls for action has significantly raised climate change as one of society’s primary concerns and a driving force behind national and international policymaking. We emphasize the need for a well-informed society, essential for fostering both bottom-up and top-down government actions, which in turn translates into effective regulations and agreements. The most effective messages should be positive, realistic, and based on reliable data, integrating graphics, images, and inclusive language. The IPCC plays a pivotal role with government-validated reports, but a "Public Summary" would enhance communication. Moreover, the COVID-19 communication experience provides valuable lessons for addressing climate change. To facilitate this, diverse communication channels and a strong educational system are necessary. We recommend preparing succinct summaries of IPCC reports, avoiding negative campaigns, combating conspiracy theories, incorporating climate change into all educational levels, fostering local action groups, and promoting complex governance informed by adaptation and mitigation strategies.
Mitjans de comunicació de massa; Medios de comunicación social; Mass media; Canvi climàtic; Cambio climático; Climatic change; Intergovernmental Panel on Climate Change. Working Group II; Comunicació científica; Comunicación científica; Communication in science
070 - Newspapers. The Press. Journalism. Information Science
Ciències de l'Educació
Programa de Doctorat en Informació i Comunicació