Diachronic terrains: three landscape narrations on the west Attic coast

Abstract

(English) The thesis researched for a hybrid interdisciplinary system of tools that could help decode coastal landscapes. The west Attic shoreline, a space of contrasts and surprises, stands as a forgotten landscape awaiting rediscovery. Amidst the interplay of urbanity and landscape Attica, unfolds dynamic perspectives as a cultural ecotone. Until now, a comprehensive cartographic study of the western Attic coast, has been absent. The research delves into the cultural formation of perspectives on the coast, examining how both foreign and local intellectuals have shaped these views over time. It investigates the Grand Tour and its contemporary interpretations, the 1930’s, seeking to understand their influence on the collective imagination regarding Attica. It provides a synthesized overview of the historical aspect, spanning from antiquity to the touristic evolution of today. The research navigated through toponymy and landscape, historical archives and old maps focusing especially on the west Attic coastal terrain. The research also endeavors to adopt the lens of the seventh art, cinema. The research explores the sensorial gaze Attica and the local cinema 1950’s selection of coastal shots. From a cultural and sensory standpoint, cinema offers a unique lens through which the coast is perceived. It allows to explore the emotional and experiential aspects of coastal life, capturing the essence of the seaside environment. Cinema, with its storytelling capabilities can help us connect with the coast on a personal and emotional level. By dissecting films where the landscape takes on a protagonist role, the research shifts its focus to cinema as a tool for articulating the intricacies of the coastal environment – a novel and imaginative approach to apprehending its essence. In this context, cinema is not merely regarded as a narrative artistic form; rather, it emerges as a potent medium for both representation and comprehension. Finally, the thesis delves into an exploration of the landscape through original mapping and cartography, aiming to uncover dynamics and qualitative attributes. The overarching goal is to dissect the coastal expanse, unravelling its configuration, fundamental traits, and prominent landscape elements. Through cartography, an effort is made to discern the intricate relationships between various entities, navigating scales and offering an interpretive lens grounded in landscape perspective. On the other hand, the morphological and cartographical approach involves an examination of the physical characteristics and spatial layout of the coast. This includes the topography, land use patterns, and geographical features that shape the coastal region. By delving into these aspects, a deeper understanding of how the coast functions is gained and how it can be harnessed for various purposes, from urban landscape planning to environmental conservation. The spatial configuration of the ground, the surface as infrastructure in the sense of landscape armature and ecological aspects seen as a systemic network, could help integrate the natural landscape in the discussion of rejuvenating the city in a resilient way. Landscape architecture as an interface between city and nature is proposing interdisciplinary processes to apply.

(Català) La tesi comença abordant una sèrie de preguntes sobre la configuració d'aquest paisatge únic i aprofundeix en la formació cultural de perspectives sobre la costa, examinant com intel·lectuals estrangers i locals han modelat visions al llarg del temps. Analitza el Grand Tour i les seves interpretacions contemporànies, la generació del 1930, buscant comprendre la seva influència en la imaginació col·lectiva sobre Àtica. Ofereix una visió general sintetica de la dimensió històrica, que abraça des de l'antiguitat fins a l'evolució turística d'avui. S’analitza igualment la toponímia i el paisatge, els arxius històrics i els mapes antics, centrant-se especialment al terreny costaner de l'Àtica occidental. La investigació explora la mirada sensorial de l'Àtica i la producció cinematogràfica local després de la dècada del 1950, amb una selecció fílmica de preses costaneres. Des d'un punt de vista cultural i sensorial, el cinema ofereix una lent única mitjançant la qual es percep la costa. Permet explorar els aspectes emocionals i experiencials de la vida costanera capturant l'essència de l'entorn marítim. El cinema, amb les seves capacitats narratives, ens pot ajudar a connectar amb la costa a nivell personal i emocional. En desentranyar pel·lícules on el paisatge adquireix un paper protagonista, la investigació canvia el seu enfocament al cinema com a eina per articular les complexitats de l'entorn costaner, un enfocament nou i imaginatiu per aprehendre'n l'essència. En aquest context, el cinema no es considera simplement una forma artística narrativa; més aviat, emergeix com a mitjà potent, tant per a la representació, com per a la comprensió d'un paisatge. Finalment, s’aprofundeix en una exploració del paisatge a través de la cartografia i el mapeig original, amb l'objectiu de descobrir-ne el potencial, les dinàmiques i els atributs qualitatius que el defineixen. L'objectiu principal és desentranyar l'espai costaner, revelant-ne la configuració, els trets fonamentals i els elements paisatgístics prominents que donen forma a la seva essència. A través de la cartografia, es farà un esforç per destriar les intricades relacions entre diverses entitats, navegant per escales i oferint una lent interpretativa fonamentada en la perspectiva del paisatge. En aprofundir en aquests aspectes, s'obté una comprensió més profunda de com funciona la costa i com pot ser aprofitada per a diverses finalitats, des de la planificació del paisatge urbà, fins a la conservació del medi ambient. L'arquitectura del paisatge com a interfície entre la ciutat i la natura proposa processos interdisciplinaris per aplicar-hi. A través de la cartografía, es fa un esforç per destriar les intricades relacions, navegant per escales i oferint una lent interpretativa del paisatge. La configuració espacial del sòl, la superfície com a infraestructura en el sentit de carcassa paisatgístic i els aspectes ecològics com una xarxa sistèmica podrien integrar el paisatge natural en la discussió sobre la rejoveniment de la ciutat de manera resilient. L'arquitectura del paisatge com a interfície entre la ciutat i la natura proposa processos interdisciplinaris per aplicar-hi.

(Español) La tesis comienza abordando una serie de preguntas sobre la configuración de este paisaje único y profundiza en la formación cultural de perspectivas sobre la costa, examinando cómo intelectuales extranjeros y locales han modelado estas visiones a lo largo del tiempo. Se analiza el Grand Tour del siglo XVIII y sus interpretaciones contemporáneas, la generación de la década de 1930, buscando comprender su influencia en la imaginación colectiva sobre el paisaje del Ática. Ofrece una visión general concisa y sintética de la dimensión histórica, que abarca desde la antigüedad hasta la evolución turística de hoy. También se analiza la literatura de viajes, la toponimia y el paisaje, los archivos históricos y los mapas antiguos, centrándose especialmente en el terreno costero del Ática occidental. Buscando comprender la costa del Ática, la investigación adopta la lente del séptimo arte, el cine. La investigación explora la mirada sensorial del Ática y la producción cinematográfica local después de la década de 1950, con una selección fílmica de tomas costeras. Desde un punto de vista cultural y sensorial, el cine ofrece una lente única a través de la cual se percibe la costa. Permite explorar los aspectos emocionales y experienciales de la vida costera capturando la esencia del entorno marítimo. El cine, con sus capacidades narrativas y riqueza sensorial, puede ayudarnos a conectar con la costa a nivel personal y emocional. Al desentrañar películas donde el paisaje adquiere un papel protagonista, la investigación cambia su enfoque al cine como herramienta para articular las complejidades del entorno costero, un enfoque nuevo e imaginativo para aprehender su esencia. En este contexto, el cine no se considera simplemente una forma artística narrativa; más bien, emerge como un medio potente, tanto para la representación como para la comprensión de un paisaje. Finalmente, se profundiza en una exploración del paisaje a través de la cartografía y el mapeo original, con el objetivo de descubrir su potencial, dinámicas y atributos cualitativos que lo definen. El objetivo principal es desentrañar el espacio costero, revelando su configuración, topografía, morfología, rasgos fundamentales y elementos paisajísticos prominentes que dan forma a su esencia. A través de la cartografía, se hace un esfuerzo por discernir las intrincadas relaciones entre diversas entidades, navegando por escalas y ofreciendo una lente interpretativa fundamentada en la perspectiva del paisaje. Al profundizar en estos aspectos, se obtiene una comprensión más profunda de cómo funciona la costa y cómo puede ser aprovechada para diversos fines, desde la planificación del paisaje urbano hasta la conservación del medio ambiente. La configuración espacial del suelo, la superficie como infraestructura en el sentido de armazón paisajístico y los aspectos ecológicos vistos como una red sistémica podrían ayudar a integrar el paisaje natural en la discusión sobre el rejuvenecimiento de la ciudad de manera resiliente. La arquitectura del paisaje como interfaz entre la ciudad y la naturaleza propone procesos interdisciplinarios para aplicarlos.