Interacciones líquidas : dibujar con el agua la ciudad de Bogotá

Abstract

(English) Bogotá, located in a lacustrine savanna surrounded by páramos and wetlands, has been shaped throughout its history by its relationship with water. From the muisca camellones to modern urbanization processes, the city has integrated rivers, canals, and streams into its urban fabric. Water, “sie,” has been the subject of study from various disciplines, highlighting its environmental, economic, and social significance. However, the traditional approach in Bogotá has focused on water supply and risk control, often leading to overexploitation of the resource and a reductionist representation on maps, where water is depicted as a simple blue line, disconnected from its context, resulting in a loss of environmental quality. In light of the current climate crisis, it is imperative to reexamine the relationship between water and territory with a more holistic and sensitive approach, especially from an environmental perspective. This research is based on the hypothesis that Bogotá acts as an interface between páramos and wetlands, revealing the need for new interpretations of how water interacts with the territory. The main objective is to explain the interactions between water and the city of Bogotá, shedding light on the role of water in the city through two epistemological approaches: water as a subject of rights and as a network agent. The thesis uses hydrocartographies, combining data analysis techniques with interpretative drawings and empirical observations to provide a comprehensive view of the different representations of water and its influence on territorial configuration. The proposed trans-scalar and multidimensional approach allows questioning traditional analyses and exploring new solutions based on an understanding of water’s natural cycles. We conclude that in Bogotá, water acts as a dynamic agent in the spatial dialogue between the urban environment and bodies of water, redefining boundaries through a trans-scalar approach that challenges traditional limits and proposes a more harmonious integration of territorial components. Since no cartography is definitive and each representation reflects processes in constant flux, the study suggests a new way of appreciating the territory’s attributes, promoting a reconciliation between water and the city while emphasizing the constancy of change, the fluidity. This deeper understanding highlights the need to adapt urban planning to consider water not only as a static resource but as a subject of rights and an agent in constant influence over urban development. The vision of Bogotá as a city of wetlands, interacting with páramos and basins, would make water dynamics visible in urban planning, challenging territorial models that have ignored its presence.

(Català) Bogotà, situada en una sabana lacustre envoltada per páramos i zones humides, ha estat modelada al llarg de la seva història per la seva relació amb l’aigua. Des dels camellons muiscas fins als processos moderns d’urbanització, la ciutat ha integrat rius, canals i torrents dins el seu teixit urbà. L’aigua, “sie”, ha estat objecte d’estudi des de diverses disciplines, subratllant la seva rellevància ambiental, econòmica i social. No obstant això, l’enfocament tradicional a Bogotà s’ha centrat en el subministrament i el control de riscos, sovint provocant una sobreexplotació del recurs, i una representació reduccionista en els mapes, que mostra l’aigua com una simple línia blava, desconnectada del seu context i resultant en una pèrdua de qualitat ambiental. Davant la crisi climàtica actual, és imperatiu reexaminar la relació entre aigua i territori amb un enfocament més holístic i sensible, especialment des d’una perspectiva ambiental. La investigació parteix de la hipòtesi que Bogotà actua com una interfície entre páramos i zones humides, cosa que revela la necessitat de noves interpretacions sobre com l’aigua interactua amb el territori. L’objectiu principal és explicar les interaccions entre l’aigua i la ciutat de Bogotà, per tal de donar compte del paper de l’aigua a la ciutat, utilitzant dos enfocaments epistemològics: l’aigua com a subjecte de dret i com a agent en xarxa. La tesi utilitza hidrocartografies, combinant tècniques d’anàlisi de dades amb dibuixos interpretatius i observacions empíriques per oferir una visió integral de les diferents representacions de l’aigua i la seva influència en la configuració territorial. L’enfocament transescalar i multidimensional proposat permet qüestionar les anàlisis tradicionals i explorar noves solucions basades en la comprensió dels cicles naturals de l’aigua. Concloem que, a Bogotà, l’aigua actua com un agent dinàmic en el diàleg espacial entre l’entorn urbà i els cossos d’aigua, redefinint els límits mitjançant un enfocament transescalar que desafia els límits tradicionals i proposa una integració més harmònica dels components territorials. Atès que cap cartografia és definitiva i cada representació reflecteix processos en constant canvi, l’estudi suggereix una nova forma d’apreciar els atributs del territori, promovent una reconciliació entre l’aigua i la ciutat i destacant la constància del canvi, allò líquid. Aquesta comprensió més profunda posa de relleu la necessitat d’adaptar la planificació urbana per considerar l’aigua no només com un recurs estàtic, sinó com un subjecte de dret i un agent en constant influència sobre el desenvolupament urbà. La visió de Bogotà com una ciutat de zones humides, interactuant amb páramos i conques, visibilitzaria les dinàmiques hídriques en la planificació urbana, desafiant models territorials que han ignorat la seva presència.

(Español) Bogotá, situada en una Sabana lacustre rodeada por páramos y humedales, ha sido moldeada a lo largo de su historia por su relación con el agua. Desde los camellones muiscas hasta los procesos modernos de urbanización, la ciudad ha integrado ríos, canales y quebradas en su tejido urbano. El agua, “sie”, ha sido objeto de estudio desde diversas disciplinas, subrayando su relevancia ambiental, económica y social. Sin embargo, el enfoque tradicional en Bogotá se ha centrado en el abastecimiento y el control de riesgos, a menudo llevando a una sobreexplotación del recurso, y una representación reduccionista en los mapas, que muestra el agua como una simple línea azul, desconectada de su contexto y resultando en una pérdida de calidad ambiental. Frente a la crisis climática actual, es imperativo reexaminar la relación entre agua y territorio con un enfoque más holístico y sensible, especialmente desde una perspectiva ambiental. La investigación parte de la hipótesis de que Bogotá actúa como una interfaz entre páramos y humedales, lo que revela la necesidad de nuevas interpretaciones sobre cómo el agua interactúa con el territorio. El objetivo principal es explicar las interacciones entre el agua y la ciudad de Bogotá, para así dar cuenta el cometido del agua en la ciudad de Bogotá, utilizando dos enfoques epistemológicos: el agua como sujeto de derecho y como agente en red. La tesis utiliza hidrocartografías, combinando técnicas de análisis de datos con dibujos interpretativos y observaciones empíricas para ofrecer una visión integral de las distintas representaciones del agua y su influencia en la configuración territorial. El enfoque transescalar y multidimensional propuesto permite cuestionar los análisis tradicionales y explorar nuevas soluciones basadas en la comprensión de los ciclos naturales del agua. Concluimos que en Bogotá, el agua actúa como un agente dinámico en el diálogo espacial entre el entorno urbano y los cuerpos de agua, redefiniendo los bordes mediante un enfoque transescalar que desafía los límites tradicionales y propone una integración más armónica de los componentes territoriales. Dado que ninguna cartografía es definitiva y cada representación refleja procesos en constante cambio, el estudio sugiere una nueva forma de apreciar los atributos del territorio, promoviendo una reconciliación entre el agua y la ciudad y enfatizando la constancia del cambio, lo líquido. Esta comprensión más profunda destaca la necesidad de adaptar la planificación urbana para considerar al agua no solo como un recurso estático, sino como un sujeto de derecho y un agente en constante influencia sobre el desarrollo urbano. La visión de Bogotá como una ciudad de humedales, interactuando con páramos y cuencas, visibilizaría las dinámicas hídricas en la planificación urbana, desafiando modelos territoriales que han ignorado su presencia.