Integración de la relación salud humana y cambio climático en el marco de la resiliencia urbana: propuesta metodológica de evaluación y operacionalización en un contexto latinoamericano

Abstract

(English) This study addresses the relationship between climate change and human health in the framework of urban resilience in a Latin American context. It sought to strengthen the climate and health components through conceptual harmonization and integration, as well as the identification of indicators within urban resilience measurement models. Thus, the first proposal of a model for measuring the urban resilience index adapted to Latin American cities is presented, specifically addressing the relationship between climate change and health. This model was validated and operationalized through a case study in two vulnerable communities in urban-rural transition areas in Santiago de Cali, Colombia. The approach included estimating five indicators of health, natural disasters, climate variability, socio-economic, governance, and satisfaction, where resilience negatively correlates with vulnerability. Given the limited monitoring and systematization of information in Latin American cities, much of the data was collected through structured interviews. The results revealed patterns characteristic of highly vulnerable Latino communities, such as a high degree of self-management to solve problems and improve quality of life. These findings provide elements to infer and prioritize communities with a strong sense of ownership, enabling the effective implementation of climate change adaptation and mitigation measures, given the high likelihood of ownership and continuity.

(Català) El present estudi aborda la relació entre canvi climàtic i salut humana en el marc de la resiliència urbana sota un context llatinoamericà. El qual va buscar enfortir els components climàtics i de salut mitjançant l'harmonització i integració conceptual, així com la identificació d'indicadors dins dels models de mesurament de resiliència urbana. És així com es presenta la primera proposta d'un model de mesurament de l'índex de resiliència urbana adaptat a ciutats llatinoamericanes, abordant específicament la relació entre canvi climàtic i salut. Aquest model es va validar i operacionalizó mitjançant un estudi de cas en dues comunitats vulnerables en àrees de transició urbà-rural a Santiago de Cali, Colòmbia. L'enfocament va incloure l'estimació de cinc indicadors relacionats amb salut, desastres naturals i variabilitat climàtica, socioeconòmics, governança i satisfacció, on la resiliència presenta una relació negativa respecte a la vulnerabilitat. Donada la limitació en el monitoratge i sistematització d'informació en ciutats llatinoamericanes, es va recopilar gran part de les dades a través d'entrevistes estructurades. Els resultats van revelar patrons característics de comunitats llatines altament vulnerables, com l'alt grau d'autogestió per a resoldre problemes i millorar la qualitat de vida. Aquestes troballes proporcionen elements per a inferir i prioritzar comunitats amb un fort sentit de pertinença, permetent la implementació efectiva de mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, donada l'alta probabilitat d'apropiació i continuïtat per part d'aquestes.

(Español) El presente estudio aborda la relación entre cambio climático y salud humana en el marco de la resiliencia urbana bajo un contexto latinoamericano. El cual buscó fortalecer los componentes climáticos y de salud mediante la armonización e integración conceptual, así como la identificación de indicadores dentro de los modelos de medición de resiliencia urbana. Es así como se presenta la primera propuesta de un modelo de medición del índice de resiliencia urbana adaptado a ciudades latinoamericanas, abordando específicamente la relación entre cambio climático y salud. Este modelo se validó y operacionalizó mediante un estudio de caso en dos comunidades vulnerables en áreas de transición urbano-rural en Santiago de Cali, Colombia. El enfoque incluyó la estimación de cinco indicadores relacionados con salud, desastres naturales y variabilidad climática, socioeconómicos, gobernanza y satisfacción, donde la resiliencia presenta una relación negativa respecto a la vulnerabilidad. Dada la limitación en el monitoreo y sistematización de información en ciudades latinoamericanas, se recopiló gran parte de los datos a través de entrevistas estructuradas. Los resultados revelaron patrones característicos de comunidades latinas altamente vulnerables, como el alto grado de autogestión para resolver problemas y mejorar la calidad de vida. Estos hallazgos proporcionan elementos para inferir y priorizar comunidades con un fuerte sentido de pertenencia, permitiendo la implementación efectiva de medidas de adaptación y mitigación al cambio climático, dada la alta probabilidad de apropiación y continuidad por parte de las mismas.