Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura
Aquesta investigació examina la incidència de la Llei Orgànica de Comunicació (LOC) en la producció informativa de la premsa impresa i els mitjans digitals a l'Equador, des de la seva promulgació el 2013 fins a les reformes implementades el 2018 i el 2022. La LOC va ser part d'una estratègia política de l'aleshores president Rafael Correa per regular els mitjans de comunicació. Tanmateix, la llei va provocar un intens debat, especialment per les seves implicacions en la llibertat de premsa i els controls sobre els continguts difosos pels mitjans. Al llarg de la seva implementació, la LOC ha patit múltiples reformes, impulsades principalment pels governs posteriors de Lenín Moreno i Guillermo Lasso, que van orientar-se cap a una desregulació. La investigació aprofundeix en les narratives i contranarratives al voltant de la LOC, i com la seva implementació ha modificat les dinàmiques en la producció informativa. Per a això, s'utilitzen eines teòriques com l'anàlisi narrativa d'Emery Roe, la teoria dels sistemes mediàtics comparats de Hallin i Mancini, i l'economia política de la comunicació de Pablo Schleifer. Mitjançant un enfocament metodològic mixt (qualitatiu i quantitatiu), s'analitzen peces periodístiques de la premsa impresa i digital; a més, es van realitzar entrevistes amb periodistes i editors que van treballar durant la implementació i les reformes de la LOC. El principal resultat d'aquesta investigació revela la necessitat d'adoptar un enfocament diferenciat per analitzar la incidència de la LOC en els diferents mitjans investigats. Els efectes de la llei no han estat homogenis, ja que la influència de la LOC varia segons el tipus de mitjà i la seva línia editorial. A més, es va constatar que aquesta llei no va millorar les condicions de l'exercici periodístic, ja que molts periodistes van reportar condicions laborals adverses, com ara inestabilitat laboral, sobrecàrrega de feina i salaris baixos.
Esta investigación examina la incidencia de la Ley Orgánica de Comunicación (LOC) en la producción informativa de la prensa impresa y medios digitales en Ecuador, desde su promulgación en 2013 hasta las reformas implementadas en 2018 y 2022. La LOC fue parte de una estrategia política del entonces presidente Rafael Correa para regular los medios de comunicación. Sin embargo, la ley provocó un fuerte debate, especialmente por sus implicaciones para la libertad de prensa y los controles sobre los contenidos difundidos por los medios. A lo largo de su implementación, la LOC ha sufrido múltiples reformas, impulsadas principalmente por los gobiernos posteriores de Lenín Moreno y Guillermo Lasso, quienes se orientaron hacia una desregulación. La investigación profundiza en las narrativas y contranarrativas alrededor de la LOC, y cómo su implementación ha modificado las dinámicas en la producción informativa. Para ello, se emplean herramientas teóricas como el análisis narrativo de Emery Roe, la teoría de sistemas mediáticos comparados de Hallin y Mancini, y la economía política de la comunicación de Pablo Schleifer. A través de un enfoque metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), se analizan piezas periodísticas de la prensa impresa y digitales; además, se realizaron entrevistas con periodistas y editores que trabajaron durante la implementación y reformas de la LOC. El principal resultado de esta investigación reveló la necesidad de adoptar un enfoque diferenciado para analizar la incidencia de la LOC en los distintos medios investigados. Los efectos de la ley no han sido homogéneos, ya que la influencia de la LOC varía según el tipo de medio y su línea editorial. Además, se encontró que esta ley no mejoró las condiciones del ejercicio periodístico, ya que muchos periodistas reportaron condiciones laborales adversas, como inestabilidad laboral, sobrecarga de trabajo y bajos salarios.
This thesis examines the impact of the Law of Communication (LOC) in Ecuador on the news production of press and digital media, from its enactment in 2013 to the reforms implemented in 2018 and 2022. The LOC was part of a political strategy by then – President Rafael Correa to regulate the media. However, the law sparked significant debate, especially due to its implications for press freedom and the controls imposed on the content disseminated by the media. Throughout its implementation, the LOC underwent multiple reforms, driven mainly by the subsequent governments of Lenín Moreno and Guillermo Lasso, who leaned towards deregulation. The research delves into the narratives and counter-narratives surrounding the LOC, and how its implementation has altered the dynamics of news production. Theoretical tools such as Emery Roe’s narrative policy analysis, Hallin and Mancini’s theory of media systems, and Pablo Schleifer’s political economy of communication are used. With a mixed methodological approach (both qualitative and quantitative), the research analyzes journalistic content from press and digital media; in addition, interviews were conducted with journalists and editors who worked during the implementation and reform periods of the LOC. The main finding of this research reveals the need to adopt a differentiated approach to analyze the impact of the LOC on the various media investigated. The effects of the law have not been homogeneous, as the influence of the LOC varies according to the type of media and its editorial stance. This research identified that the law did not improve the conditions of journalistic practice, as many journalists reported adverse working conditions, such as job instability, work overload, and low wages.
Premsa impresa; Press; Prensa impresa; Producció informativa; News production; Producción informativa; Mitjans digitals; Digital media; Medios digitales
070 - Newspapers. The Press. Journalism. Information Science
Ciències Socials