The construction of the inquiring identity of future teachers through the supervision of practices in schools

Abstract

La indagació educativa, entesa com el procés mitjançant el qual les mestres reflexionen, utilitzen i apliquen la recerca per a analitzar i millorar les seves pràctiques, emergeix com una finalitat fonamental per a impulsar i garantir la millora contínua de la pràctica professional docent. En aquesta tesi, es van dur a terme tres estudis. El primer estudi, de caràcter qualitatiu, va involucrar a 57 estudiants del Grau d'Educació Primària i es va centrar a analitzar com les futures mestres van canviar la seva visió sobre les formes d'indagació després de participar en un programa de pràctiques basat en la indagació. Els resultats van mostrar que després del pràcticum, les mestres en formació disposaven d'una representació més complexa dels diferents tipus d'indagació, les seves finalitats i usos, especialment en relació amb aquelles activitats destinades a comprendre més profundament el seu entorn d'ensenyament i a l'aplicació de resultats de recerques per a millorar la seva pràctica. Les experiències que durant el pràcticum els van resultar més influents per a aprendre noves estratègies d'indagació inclouen l'anàlisi del context d'aula a través de l'observació sistemàtica i l'entrevista, el suport de les supervisores (mentores i tutores d'universitat), i la cooperació amb les companyes de la facultat. Això subratlla la importància de fomentar el suport col·laboratiu entre supervisores i estudiants per a desenvolupar una pràctica docent reflexiva i fonamentada en la recerca. El segon estudi, també qualitatiu, va comptar amb la participació de 14 estudiants del Grau d'Educació Primària i les 14 mentores d'escola responsables de la supervisió del pràcticum basat en la indagació. Es van analitzar les dificultats i ajudes més significatives que van aparèixer durant la participació de les estudiants en el pràcticum basat en la indagació. Els resultats revelen que les principals dificultats es van situar en les fases de 'aprendre' sobre l'enfocament de la pràctica' quan havien de seleccionar articles rellevants i en la fase de 'dissenyar i aplicar la pràctica' per a establir objectius d'aprenentatge. Es va observar que en algunes fases del cicle d'indagació les percepcions de les mentores no sempre coincidien amb la de les estudiants, per exemple, les mentores a penes van detectar la dificultat que van tenir la gran majoria d'estudiants en la selecció d'articles científics, entenent aquest procés com més solitari per part de les estudiants o més compartit amb la universitat. En el tercer i últim estudi, quantitatiu, es va aplicar un instrument destinat a avaluar com les mestres en formació imaginen el desenvolupament de pràctiques basades en la indagació en la seva futura professió, les seves percepcions d'autoeficàcia per a desenvolupar aquestes pràctiques, així com les seves actituds i el valor que els assignen. En aquest estudi van participar 150 estudiants del Grau d'Educació Primària de diferents universitats espanyoles. Les troballes van indicar que l'autoeficàcia està fortament relacionada amb el propòsit de desenvolupar pràctiques basades en la indagació tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Els resultats dels tres estudis evidencien la importància d'oferir a les futures mestres l'oportunitat d'adquirir competències d'indagació en el context del pràcticum, i mostren els beneficis d'implementar un pràcticum basat en la indagació. Per a això, és necessari un nivell alt de coordinació entre la universitat i les escoles, compartint el model de pràctiques indagadores (finalitat, procediment, activitats, focus i tipus de supervisió). En conjunt, aquesta tesi aporta coneixement sobre un model de pràcticum que afavoreix que les futures mestres disposin de competències per a analitzar necessitats dels contextos educatius (d'aula i de centre) i afavorir el disseny d'intervencions educatives i la seva corresponent avaluació de manera fonamentada amb la recerca, promovent una cultura de millora contínua i reflexió crítica en l'educació. Finalment, la tesi proporciona un instrument per a avaluar la predisposició cap a la indagació educativa i posa de manifest la importància de desenvolupar una percepció d'autoeficàcia en les futures mestres per a fomentar pràctiques educatives basades en la indagació.

Paraules clau: indagació, pràcticum basat en la indagació, identitat, pràctiques educatives, formació de mestres, supervisió.

La indagación educativa, entendida como el proceso mediante el cual las maestras reflexionan, utilizan y aplican la investigación para analizar y mejorar sus prácticas, emerge como una finalidad fundamental para impulsar y garantizar la mejora continua de la práctica profesional docente. En esta tesis, se llevaron a cabo tres estudios. El primer estudio, de carácter cualitativo, involucró a 57 estudiantes del Grado de Educación Primaria y se centró en analizar cómo las futuras maestras cambiaron su visión sobre las formas de indagación después de participar en un programa de prácticas basado en la indagación. Los resultados mostraron que después del prácticum, las maestras en formación disponían de una representación más compleja de los distintos tipos de indagación, sus finalidades y usos, especialmente en relación con aquellas actividades destinadas a comprender más profundamente su entorno de enseñanza y a la aplicación de resultados de investigaciones para mejorar su práctica. Las experiencias que durante el practicum les resultaron más influyentes para aprender nuevas estrategias de indagación incluyen el análisis del contexto de aula a través de la observación sistemática y la entrevista, el apoyo de las supervisoras (mentoras y tutoras de universidad), y la cooperación con las compañeras de la facultad. Esto subraya la importancia de fomentar el apoyo colaborativo entre supervisoras y estudiantes para desarrollar una práctica docente reflexiva y fundamentada en la investigación. El segundo estudio, también cualitativo, contó con la participación de 14 estudiantes del Grado de Educación Primaria y las 14 mentoras de escuela responsables de la supervisión del prácticum basado en la indagación. Se analizaron las dificultades y ayudas más significativas que aparecieron durante la participación de las estudiantes en el prácticum basado en la indagación. Los resultados revelan que las principales dificultades se situaron en las fases de ‘aprender sobre el enfoque de la práctica’ cuando tenían que seleccionar artículos relevantes y en la fase de ‘diseñar y aplicar la práctica’ para establecer objetivos de aprendizaje. Se observó que en algunas fases del ciclo de indagación las percepciones de las mentoras no siempre coincidían con la de las estudiantes, por ejemplo, las mentoras apenas detectaron la dificultad que tuvieron la gran mayoría de estudiantes en la selección de artículos científicos, entendiendo este proceso como más solitario por parte de las estudiantes o más compartido con la universidad. En el tercer y último estudio, cuantitativo, se aplicó un instrumento destinado a evaluar cómo las maestras en formación imaginan el desarrollo de prácticas basadas en la indagación en su futura profesión, sus percepciones de autoeficacia para desarrollar estas prácticas, así como sus actitudes y el valor que les asignan. En este estudio participaron 150 estudiantes del Grado de Educación Primaria de diferentes universidades españolas. Los hallazgos indicaron que la autoeficacia está fuertemente relacionada con el propósito de desarrollar prácticas basadas en la indagación tanto a nivel individual como colectivo. Los resultados de los tres estudios evidencian la importancia de ofrecer a las futuras maestras la oportunidad de adquirir competencias de indagación en el contexto del prácticum, y muestran los beneficios de implementar un prácticum basado en la indagación. Para ello, es necesario un nivel alto de coordinación entre la universidad y las escuelas, compartiendo el modelo de prácticas indagadoras (finalidad, procedimiento, actividades, foco y tipo de supervisión). En conjunto, esta tesis aporta conocimiento sobre un modelo de prácticum que favorece que las futuras maestras dispongan de competencias para analizar necesidades de los contextos educativos (de aula y de centro) y favorecer el diseño de intervenciones educativas y su correspondiente evaluación de manera fundamentada con la investigación, promoviendo una cultura de mejora continua y reflexión crítica en la educación. Finalmente, la tesis proporciona un instrumento para evaluar la predisposición hacia la indagación educativa y pone de manifiesto la importancia de desarrollar una percepción de autoeficacia en las futuras maestras para fomentar prácticas educativas basadas en la indagación.

Palabras clave: indagación, prácticum basado en la indagación, identidad, prácticas educativas, formación de maestras, supervisión.

Educational inquiry, meaning the process whereby teachers reflect, use, and apply research to analyze and improve their practice, is a fundamental goal to drive and ensure the continuous improvement of professional teaching practice. Three studies were conducted in this thesis. The first study, which was qualitative, involved 57 students from the Primary Education degree and focused on analyzing how future teachers changed their views on forms of inquiry after participating in an inquiry-based practicum program. The results showed that after the practicum, the pre-service teachers had a more complex representation of the different types of inquiry, their purposes, and uses, especially concerning activities aimed at gaining a deeper understanding of their teaching environment and applying research findings to improve their practice. The practicum experiences that were most influential in helping them learn new inquiry strategies included analyzing the classroom context through systematic observation and interviews, the support of supervisors (mentors and university tutors), and cooperation with fellow students from the faculty. This highlights the importance of fostering collaborative support between supervisors and students to develop a reflective teaching practice grounded in research. The second study, which was also qualitative, involved 14 students from the Primary Education degree program and the 14 school mentors responsible for supervising the inquiry-based practicum. The study analyzed the most significant mchallenges and forms of support encountered by the students during their participation in the inquiry-based practicum. The results revealed that the main difficulties occurred in the phases of ‘learning about the practice approach’, particularly when selecting relevant articles, and in the phase of ‘designing and applying practice’, particularly when setting learning objectives. In some phases of the inquiry cycle, the mentors' perceptions did not always align with those of the students. For example, the mentors hardly noticed most students' difficulty selecting scientific articles and instead perceived this process as more solitary for the students or more shared with the university. In the third and final study, quantitative, an instrument was applied to evaluate how pre-service teachers envision the development of inquiry-based practices in their future profession, their perceptions of self-efficacy in carrying out these practices, and their attitudes and the value they assign to them. This study involved 150 students with Primary Education degrees from different Spanish universities. The findings indicated that self-efficacy is strongly related to the intention to develop inquiry-based practices at both the individual and collective levels. The results of the three studies highlight the importance of providing pre-service teachers with the opportunity to acquire inquiry competencies within the practicum context and demonstrate the benefits of implementing an inquiry-based practicum. To achieve this, a high level of coordination between the university and schools is required, and the inquiry-based practicum model must be shared (purpose, procedure, activities, focus, and type of supervision). Overall, this thesis contributes knowledge about a practicum model that enables pre-service teachers to acquire the skills to analyze the needs of educational contexts (both classroom and school-wide) and to promote the design of educational interventions and their corresponding evaluation based on research, fostering a culture of continuous improvement and critical reflection in education. Finally, the thesis provides an instrument to assess the predisposition towards educational inquiry and highlights the importance of developing a sense of self-efficacy in pre-service teachers to encourage inquiry-based educational practices.

Keywords: inquiry, inquiry-based practicum, identity, educational practices, teacher education, supervision.