Estudi etnobotànic de l’Alt Urgell

Abstract

[cat] La comarca de l’Alt Urgell situada el nord-oest del Principat de Catalunya, és la segona comarca més extensa de Catalunya amb 1.447,5 km2 i una població de 20.762 habitants a l’any 2023. La seva capital és la Seu d’Urgell. Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi etnobotànic d’aquesta comarca del Pirineu català. El domini lingüístic català ha estat força ben prospectat des del punt de vista de l’etnobotànica, disciplina que estudia la relació entre societats humanes i plantes, i, en particular, l’àrea pirinenca, però la comarca indicada encara no havia sigut investigada, per la qual cosa hem volgut cobrir aquest buit de coneixement. El mètode utilitzat ha sigut bàsicament l’entrevista etnobotànica semiestructurada, amb observació participant i amb consentiment informat previ. Les persones informants han estat localitzades pel mètode de bola de neu. Els testimonis de les plantes indicades per elles han estat dipositats a l’herbari BCN, del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de Barcelona i se n’han dipositat molts duplicats a l’herbari BC, de l’Institut Botànic de Barcelona. Entre els anys 2009 i 2023, s’ha entrevistat 445 informants, 227 dones i 218 homes, d’entre 13 i 96 anys (mitjana 70,82), de 146 nuclis de població dels 19 municipis de la comarca, sobre el coneixement i la utilització de plantes. S’ha obtingut informació sobre 688 tàxons pertanyents a 113 famílies botàniques. L’índex d’etnobotanicitat és de 31,1 %, la qual cosa indica que, aproximadament, un terç de la flora del territori és conegut, nomenat i usat per les persones informants. Les persones informants han reportat 2.587 fitònims (incloent-hi variants fonètiques) per a aquests tàxons així com informació sobre usos medicinals de 352 tàxons (86 famílies), alimentaris de 296 tàxons (68 famílies) i d’altra mena de 1.451 tàxons (76 famílies). A més, han estat recollides 385 barreges de plantes per a ús medicinal i 81 barreges de plantes per a ús alimentari. Amb aquestes dades, s’ha elaborat els catàlegs etnoflorístics de l’Alt Urgell, un de tàxons i dos de barreges, un per a cadascuna de les modalitats esmentades. Cal assenyalar també l’aplegada de 14 plantes que, per manca de material, no han pogut ser determinades, així com de 62 fongs (incloent-hi un liquen; amb 147 micònims) i quatre algues (amb dos ficònims); aquests materials no formen part dels catàlegs abans esmentats. De manera general, les famílies botàniques més reportades són les compostes (93 tàxons; 13,52%), papilionàcies (61 tàxons; 8,87%), labiades (42 tàxons; 6,10%), gramínies (36 tàxons; 5,23%) i rosàcies (32 tàxons; 4,65%). El factor de consens d’informants és 0,93, la qual cosa indica una alta coherència de les dades i dona força als resultats obtinguts. Els resultats indiquen, al territori estudiat i malgrat l’erosió del coneixement popular sobre la natura que es dona en tota societat industrialitzada, un saber tradicional sobre la biodiversitat vegetal molt elevat i que ara, un cop inventariat, serà preservat per a les generacions futures.

[eng] The district of Alt Urgell, in the northwest of Catalonia, is the second largest one in Catalonia, covering 1,447.5 km² with 20,762 inhabitants in 2023. Its capital is la Seu d’Urgell. This doctoral thesis consists of an ethnobotanical study of this territory, in the Catalan Pyrenees. The Catalan linguistic domain has been well explored from an ethnobotanical perspective, particularly in the Pyrenean area. However, this territory had not yet been investigated, which prompted us to address this knowledge gap. The method used was the semi-structured ethnobotanical interview, with participant observation and prior informed consent. Informants were located using the snowball sampling method. Specimens of the plants indicated by them were deposited in the BCN herbarium, University of Barcelona, with many duplicates in the BC herbarium, Botanical Institute of Barcelona. Between 2009 and 2023, 445 informants were interviewed (227 women and 218 men), aged between 13 and 96 years (average 70.82), from 146 population centers across the 19 municipalities of the territory, regarding their knowledge and use of plants. Information was obtained on 688 taxa belonging to 113 botanical families. The ethnobotanicity index is 31.1%, indicating that approximately one-third of the flora in the territory is known, named, and used. The informants reported 2,587 phytonyms (including phonetic variants), as well as information on the medicinal uses of 352 taxa (86 families), dietary uses of 296 taxa (68 families), and other uses of 1,451 taxa (76 families). Additionally, 385 plant mixtures for medicinal use and 81 plant mixtures for dietary use were collected. With these data, ethnofloristic catalogs of Alt Urgell were created. In addition, 14 plants could not be identified due to lack of material, along with 62 fungi (including one lichen; 147 myconyms) and four algae (two phyconyms); these materials are not included in the catalogs. The most reported botanical families are Compositae (93 taxa; 13.52%), Papilionaceae (61 taxa; 8.87%), Labiatae (42 taxa; 6.10%), Gramineae (36 taxa; 5.23%), and Rosaceae (32 taxa; 4.65%). The informant consensus factor is 0.93, indicating a high coherence of the data and lending strength to the obtained results. The results indicate that, in the studied territory, despite the erosion of popular knowledge about nature that occurs in any industrialized society, there is a very high level of traditional knowledge about plant biodiversity, which, once inventoried, will now be preserved for future generations.