Incidencia de la actividad agraria sobre la ecologí­a de las comunidades de ropalóceros(Insecta: Lepidoptera) como indicadores de biodiversidad en el Somontano de Barbastro(Sierras Marginales del Prepirineo Aragonés)

Abstract

La repercussió de l'activitat agrària en vers de l'entorn natural i la creixent preocupació<br/>per la diversitat biològica, justifiquen la present investigació. El tàxon Rhopalocera,<br/>(Insecta: Lepidoptera), és el bioindicador adoptat, degut a què compleix les condicions<br/>necessàries i és un component del paisatge. Es tria la comarca del "Somontano de<br/>Barbastro" ja que compta amb una amplia representació de paisatges amb diferents<br/>intensitats de gestió agrària, que es constitueixen en una gradació que varia des d'illes<br/>de conreu tradicional, dins l'ecosistema natural, fins a monocultius de regadiu. Per altra<br/>banda, la comarca es troba immersa en un clima semiàrid i subhumit on s'assenta gran<br/>part de l'activitat agrària a nivell general. És remarcable també, la preséncia de<br/>serralades marginals del Prepirineu aragonés on es troben presents els dominis climàcics<br/>vegetals de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae) i del<br/>carrascar (Quercetum rotundifoliae).<br/>Es determina l'efecte que diferents intensitats d'activitat antròpica, (preferentment<br/>agrària), exerceixen en vers comunitats de ropalòcers i la distribució comarcal de les<br/>espécies.<br/>Dins de cada domini vegetal, es consideren diferents formacions vegetals tot depenent<br/>del grau d'intervenció antròpica: bosc dens, bosc aclarit, brolla, illes de conreus, camps<br/>de conreus abandonats i conreus actuals. Pel que fa a la intensitat de gestió agrària, es<br/>diferencien: illes de conreus dins l'ecosistema natural, (pluriconreu i monoconreu),<br/>conreus de secà i conreus de regadiu, (pluriconreu, monoconreu herbaci i monoconreu<br/>arbori).<br/>S'ha emprat el transsecte en banda de 700 x 10 m, amb mostreig durant 40 minuts i a<br/>tres indrets, (repeticions), per paisatge i mes, dintre del perí­ode de temps comprés entre<br/>els dies 15-30 des del mes de març fins el mes d'octubre.<br/>S'analitzen les preferències ambientals a nivell familiar i especí­fic, la composició i<br/>l'estructura fauní­stica als diferents tipus de paisatge i es realitza una anàlisi<br/>biocenològica de similitud fauní­stica entre ells. Es correlaciona la diversitat biològica<br/>amb la presència de paràmetres derivats de l'activitat antròpica.<br/>S'han inventariat 138 espècies de ropalòcers, les quals constitueixen el 55 % del cens<br/>actual de la pení­nsula Ibérica, essent descrites llurs característiques ecològiques més<br/>importants, diagrames de vol i distribució corològica per espécie en quadrí­cules UTM<br/>de 5 km de costat.<br/>La riquesa més gran d'espècies es troba als paisatges amb presència d'ecosistema<br/>natural, així­ com als grans espais oberts amb brolles.<br/>Dintre del conjunt comarcal, la roureda de roure de fulla petita (amb 109 espècies) és<br/>més diversa que el carrascar (amb 101 espècies); i tots dos dominis són mès diversos<br/>que el agrosistema (amb 73 espècies).<br/>Dins l'ecosistema agrari, la riquesa més gran en espècies es produeix a les illes de<br/>pluricultiu tradicional, amb una diversitat similar a la del bosc aclarit. La mí­nima<br/>riquesa i diversitat es troba al monocultiu. El secà és més ric en espècies que el regadiu i<br/>dins d'aquest és fonamental la presència de lleguminoses i pratenses plurianuals.<br/>Pertorbacions antròpiques lleugeres a l'ecosistema natural mantenen la diversitat, si bé,<br/>aquesta decreix amb l'eliminació de la vegetació natural. La intensificació de<br/>l'agricultura produeix una disminució dràstica i una variació especí­fica a les poblacions<br/>de lepidòpters, disminuint els Satyridae i incrementant els Pieridae; l'abundància de<br/>marges és determinant pel manteniment de la diversitat de l'agrosistema. La diversitat<br/>biològica d'un paisatge és afavorida per la presència d'ecosistema natural, per una<br/>cobertura arbòria mitjana, una elevada cobertura arbustiva-herbàcia i un cert grau<br/>d'activitat agrària.<br/>Existeix alta similitud faunística entre la roureda de roure de fulla petita i el carrascar.<br/>Pieridae s'associa a l'agrosistema i a intensitats altes de gestió agrària, Satyridae,<br/>Nymphalidae i Lycaenidae a l'ecosistema natural poc intervingut.<br/>Per la seva composició faunística, els paisatges s'agrupen en funció de la presència de<br/>brolles, grau d'intervenció antròpica i presència de reg, arbrat i marges.<br/>S'estableixen espècies tolerants a una activitat forestal moderada i intolerants a<br/>l'activitat agrària, indicadores per tant de "salut" i "equilibri" ecològics. També es<br/>descriuen espécies tolerants a una activitat agrària moderada i d'altres espècies<br/>afavorides per aquesta activitat, essent en aquest cas, indicadores de paisatges amb una<br/>gestió agrària elevada i en conseqüència, una diversitat biològica baixa.

La repercusión de la actividad agraria sobre el entomo natural y la<br/>preocupación creciente por la diversidad biológica justifican esta investigación. Se han<br/>elegido el taxon Rhopalocera (Insecta: Lepidoptera) como bioindicador por cumplir las<br/>caracterí­sticas adecuadas para ello y ser componente del paisaje y la comarca del<br/>Somontano de Barbastro por contar con una amplia representación de paisajes con<br/>distintas intensidades de gestión agraria, desde islas de cultivo tradicional entre el<br/>ecosistema natural a monocultivos de regadí­o y por estar enclavada en clima semiárido<br/>y subhúmedo, donde se asienta en general gran parte de la actividad agraria; situada en<br/>las sierras marginales del Prepirineo Aragonés, en ella tienen importancia los dominios<br/>vegetales de quejigar (Violo-Quercetum fagineae) y carrascal (Quercetum<br/>rotundifoliae).<br/>Se ha determinado el efecto que diferentes intensidades de actividad antrópica<br/>(preferentemente agraria) ejercen sobre las comunidades de Ropalóceros y la<br/>distribución comarcal de las especies.<br/>En cada dominio vegetal se han considerado distintas formaciones vegetales o<br/>paisajes según el grado de intervención antrópica, bosque denso, bosque claro,<br/>matorral, islas de cultivo, campos de cultivo abandonados y cultivos actuales; dentro de<br/>los cultivos, distintas intensidades de gestión agraria, islas de cultivo entre ecosistema<br/>natural (pluricultivo y monocultivo), cultivos de secano y cultivos de regadí­o<br/>(pluricultivo, monocultivo herbáceo y monocultivo arbóreo).<br/>Se ha utilizado el método de transecto en banda de 700 x 10 m, muestreando<br/>durante 40 minutos, en tres localidades (repeticiones) por formación vegetal y mes entre<br/>los dí­as 15-30 desde marzo a octubre.<br/>Se han analizado las preferencias ambientales entre familias y especies, la<br/>composición y estructura fauní­stica en las distintas formaciones vegetales, realizando un<br/>análisis biocenológico de similitud fauní­stica entre ellos y correlacionando la<br/>diversidad biológica con la presencia de parámetros derivados de la actividad antrópica.<br/>Se han inventariado 138 especies de ropalóceros, el 55 % del censo de la<br/>Pení­nsula Ibérica, describiendo sus caracterí­sticas ecológicas más sobresalientes,<br/>diagramas de vuelo y distribución corológica por especies en cuadrí­culas proyección<br/>UTM de 5 km de lado.<br/>La mayor riqueza en especies se encuentra en paisajes con presencia de<br/>ecosistema natural y grandes espacios abiertos con matorral autóctono.<br/>En el conjunto comarcal el dominio del quejigar con 109 especies es más diverso<br/>que el carrascal con 101 especies y ambos más que el agrosistema con 73 especies.<br/>En el ecosistema agrario la máxima riqueza en especies se produce en islas de<br/>pluricultivo tradicional con una diversidad similar a la del bosque claro; la mí­nima<br/>riqueza y diversidad en el monocultivo. El secano es más rico en especies que el<br/>regadío y en éste es fundamental la presencia de leguminosas y pratenses plurianuales.<br/>Perturbaciones antrópicas ligeras en el ecosistema natural mantienen la<br/>diversidad, la cual decrece con la eliminación de la vegetación natural. La<br/>intensificación de la agricultura produce un descenso drástico y una variación especí­fica<br/>en las poblaciones de lepidópteros, disminuyendo Satyridae e incrementándose<br/>Pieridae; la abundancia de márgenes es determinante en el mantenimiento de la<br/>diversidad del agrosistema. La diversidad biológica de un paisaje es favorecida por la<br/>presencia de ecosistema natural, por una cobertura arbórea media, una elevada cobertura<br/>arbustivo-herbácea y un cierto grado de actividad agraria.<br/>Existe alta similitud fauní­stica entre quejigar y carrascal. Pieridae va asociada al<br/>agrosistema y a intensidad alta de gestión agraria, Satyridae, Nymphalidae y Lycaenidae<br/>al ecosistema natural poco intervenido.<br/>Tomando como referencia la composición fauní­stica los paisajes se agrupan<br/>según presencia de matorral, grado de intervención antrópica y presencia de riego,<br/>arbolado y márgenes.<br/>Se citan especies tolerantes a una actividad forestal moderada e intolerantes a la<br/>actividad agraria, indicadoras de "salud" y "equilibrio" ecológicos; otras tolerantes a<br/>una actividad agraria moderada y otras favorecidas por tal actividad e indicadoras de<br/>paisajes con gestión agraria elevada y diversidad biológica baja.

This research study has been carried out due to the incidence of agrarian activity<br/>on natural land and the increasing preoccupation over diversity. The Rhopalocera<br/>(Insecta: Lepidoptera) have been employed as bioindicators since they have suitable<br/>features for this purpose and they constitute part of the landscape; the Somontano of<br/>Barbastro has been chosen for this study because of its landscapes wit diverse intensities<br/>of agrarian management: from tillage-isles in natural ecosystems to very intensively<br/>managed irrigated land. This natural region is located at Prepyrenean mountains having<br/>semiarid and subhumid climate and holding the dominion of gall-oak {Violo-Quercetum<br/>fagineae) and holm-oak (Quercetum rotundifoliae).<br/>We have determined the effects of agrarian management intensity on butterfly<br/>communities and also, the spatial distribution of the species.<br/>In each vegetal dominion we have studied several landscapes as a function of<br/>anthropic activity: woodland, open-woodland, bushy-land, cultivated-islands,<br/>abandoned cultivation lands and cultivated land. Within the agrosystem we have studied<br/>several agrarian management intensities, cultivated land within natural ecosystems,<br/>irrigated and non-irrigated land.<br/>We have utilized a transect band (700 x 10 m) as sampling method. Three<br/>different localities were sampled during 40 min for each landscape and each month<br/>from march to October. Sampling was carried out within the second half of each month.<br/>Environmental preferences of species and families have been analyzed, as well<br/>as species composition and faunistic structure in several landscapes. Biocenologic and<br/>faunistic similarity analyses have been carried out among landscapes and we have also<br/>correlated biodiversity with anthropic activity parameters.<br/>138 butterfly species have been catalogued (55% of total species number on<br/>Iberian Peninsula) together with their main ecològic characteristics, flight diagrams and<br/>corologic distribution in squares UTM 5 km/side.<br/>The highest species richness is found in natural ecosystems and open bushy land.<br/>Gall-oak dominion with 109 species and holm-oak dominion with 101 species<br/>are both more diverse than the agrosystem with 73 species.<br/>The highest species richness found in agrarian ecosystems takes place in<br/>traditional cultivated-islands with similar diversity to open woodland ecosystems. The<br/>lowest richness and diversity occurs in monocultures. Dry farming is species richer than<br/>irrigated land, being specially important the presence of prairies with a dominance of<br/>leguminous plants.<br/>Biodiversity on natural ecosystem is maintained by light disturbances of<br/>anthropic origin. It decreases together with the removal of natural vegetation. Intensive<br/>management causes a dramatic fall on the numbers of butterflies, changing so their<br/>populations; Satyridae and Pieridae families are particularly affected by management.<br/>Border effect appears to be essential for diversity maintenance in agrosystems.<br/>Landscape biodiversity is favoured by the presence of a natural ecosystem, a treecanopy,<br/>a dense bush-canopy or grassland-canopy and a certain degree of agrarian<br/>activity.<br/>There is a high faunistic similarity between gall-oak and holm-oak<br/>dominions.The family Pieridae is closely linked to intensively managed agrosystems<br/>while families Satyridae, Nymphalidae and Lycaenidae are closer related to natural<br/>ecosystems with low degree of disturbance.<br/>In function of their faunistic composition landscapes are grouped together by<br/>bush presence/absence, degree of anthropic disturbance, irrigation, tree-canopy and<br/>border effects.<br/>We relate some species that accept moderate forest activities but don't accept<br/>agrarian activities, which indicate the ecologyc "health" and "equilibrium" of the<br/>ecosystem; other species that tolerate a moderate agrarian activity and some others that<br/>are favoured for this activity; these last are used as bioindicators of landscapes with<br/>intensive agrarian management and low biologic diversity.