dc.contributor
Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
dc.contributor.author
Villalobos Muñoz, Katherine
dc.date.accessioned
2024-11-06T08:41:17Z
dc.date.available
2024-11-06T08:41:17Z
dc.date.issued
2023-12-15
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/692456
dc.description
Programa de Doctorat en Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats
ca
dc.description.abstract
[spa] La llegada del COVID-19 ha supuesto uno de los mayores desafíos educativos del siglo XXI. El
tránsito de una educación presencial a una a distancia de emergencia desveló numerosas
desigualdades en nuestro sistema educativo y, en la actualidad, un creciente interés por el rezago
en el aprendizaje, la adopción de medidas para la recuperabilidad escolar y en oportunidades para
transformar la educación. El distanciamiento físico no solo afectó en los tiempos disponibles
para la enseñanza y el aprendizaje, sino en el punto más crítico que es la interacción, base de
todo aprendizaje. Así, los objetivos de esta investigación buscaron caracterizar las interacciones
sincrónicas realizadas a través de videoconferencia –patrones y movimientos discursivos–, así
como la percepción de profesores y estudiantes sobre el aprendizaje en tiempos de pandemia.
Se llevó a cabo un estudio de casos múltiple en el que participaron tres profesoras y sus cursos
de 4º año básico de 3 centros educativos de Chile pertenecientes a la región de Antofagasta,
Valparaíso y Magallanes. Durante el año 2020, se realizaron observaciones participantes de un
total de 46 clases, seguidas de 6 entrevistas en profundidad a docentes y 3 entrevistas grupales a
estudiantes.
Los principales resultados muestran diferentes patrones y variaciones en la interacción sincrónica
a lo largo de la secuencia de las clases. Así, las profesoras con una visión más tradicional de la
enseñanza siguieron más bien patrones prototípicos Iniciación-Respuesta-Evaluación (IRE) que
las profesoras con mayor conciencia sobre el impacto de la pandemia en las formas de aprender
a distancia. Los resultados, a su vez, muestran una relación compleja no solo entre la interacción
sincrónica y el contenido, sino que también con el tipo de actividad, la asignatura, el tipo de
recurso utilizado y sobre todo el uso de la pantalla como soporte que marca los tránsitos entre
actividades y géneros discursivos, así como posibilita mayor alternancia de los turnos de habla.
De todas maneras, los resultados evidencian escasos momentos de paralelismo frente a los
diferentes recursos semióticos que posibilitan la interacción sincrónica. Así, este estudio
contribuye con evidencia empírica basada en la práctica sobre cómo la cámara web media la
interacción a la vez que la condiciona en cuanto a las posibilidades o no de promover
interacciones más ricas.
En conclusión, si bien la educación de emergencia fue una medida transitoria y los centros
educativos ya han retomado la modalidad presencial, las prácticas en la interacción sincrónica
abren caminos para reconsiderar el potencial de este tipo de interacción desarrolladas en la
xvii
modalidad de videoconferencia. Este soporte permite diversificar las actividades didácticas que
tienen lugar en la presencialidad, dando lugar a actividades híbridas que posibilitan la interacción
entre personas que no compartan un mismo espacio físico. Asimismo, este estudio incide en la
interacción como la principal estrategia del profesorado no tan solo para el desarrollo de
funciones cognitivas de orden superior, sino como una poderosa herramienta que construye
junto con el otro el conocimiento, los saberes y las relaciones afectivas que tienen lugar en
contextos de aprendizaje llamados aula.
ca
dc.description.abstract
[cat] L'arribada del COVID-19 ha suposat un dels reptes educatius més grans del segle XXI. El trànsit
d'una educació presencial a una a distància d'emergència va revelar nombroses desigualtats en el
nostre sistema educatiu i, actualment, un interès creixent pel retard en l'aprenentatge, l'adopció
de mesures per a la recuperabilitat escolar i en oportunitats per transformar l'educació. El
distanciament físic no només va afectar els temps disponibles per a l'ensenyament i
l'aprenentatge, sinó en el punt més crític que és la interacció, base de tot aprenentatge. Així, els
objectius d'aquesta investigació van orientar se cap a caracteritzar les interaccions sincròniques
realitzades a través de videoconferència –patrons i moviments discursius– així com la percepció
de professors i estudiants sobre l'aprenentatge en temps de pandèmia. Es va dur a terme un
estudi de casos múltiple en què van participar tres professores i els seus cursos de 4t any bàsic
de 3 centres educatius de Xile pertanyents a la regió d'Antofagasta, Valparaíso i Magallanes.
Durant l'any 2020, es van realitzar observacions participants d'un total de 46 classes, seguides de
6 entrevistes en profunditat a docents i 3 entrevistes grupals a estudiants.
Els principals resultats mostren diferents patrons i variacions en la interacció sincrònica al llarg
de la seqüència de les classes. Així, les professores amb una visió més tradicional de
l'ensenyament van seguir més aviat patrons prototípics Iniciació-Resposta-Avaluació (IRE) que
les professores amb més consciència sobre l'impacte de la pandèmia en les maneres d'aprendre
a distància. Els resultats, alhora, mostren una relació complexa no només entre la interacció
sincrònica i el contingut, sinó que també amb el tipus d'activitat, l'assignatura, el tipus de recurs
utilitzat i sobretot l'ús de la pantalla com a suport que marca els trànsits entre activitats i gèneres
discursius, així com possibilita més alternança dels torns de parla. De tota manera, els resultats
xviii
evidencien escassos moments de paral·lelisme davant dels diferents recursos semiòtics que
possibiliten la interacció sincrònica. Així, aquest estudi contribueix amb evidència empírica
basada en la pràctica sobre com la càmera web facilita la interacció alhora que la condiciona
respecta a les possibilitats o no de promoure interaccions més riques.
En conclusió, si bé l'educació d'emergència va ser una mesura transitòria i els centres educatius
ja han reprès la modalitat presencial, les pràctiques en la interacció sincrònica obren camins per
a reconsiderar el potencial d'aquest tipus d'interacció desenvolupades en la modalitat de
videoconferència. Aquest suport permet diversificar les activitats didàctiques que tenen lloc a la
presencialitat, donant lloc a activitats híbrides que possibiliten la interacció entre persones que
no comparteixin un mateix espai físic. Així mateix, aquest estudi incideix en la interacció com la
principal estratègia del professorat no tan sols per al desenvolupament de funcions cognitives
d'ordre superior, sinó com una eina poderosa que construeix juntament amb l'altre al
coneixement, els sabers i les relacions afectives que tenen lloc en contextos d'aprenentatge
anomenats aula.
ca
dc.description.abstract
[eng] The advent of COVID-19 has been one of the greatest educational challenges of the 21st
century. The transition from face-to-face education to emergency distance education revealed
numerous inequalities in our educational system and, at present, a growing interest in learning
backwardness, adopting of measures for school resilience, and opportunities for transforming
education. The physical distance affected not only the time available for teaching and learning,
but also the most critical point, interaction, the basis of all learning. Thus, the objectives of this
research were to characterize the synchronous interactions carried out through
videoconferencing - discursive patterns and movements - as well as teachers’ and students’
perceptions on learning in times of pandemic. A multiple case study was carried out with the
participation of three teachers and their 4th grade classes from three educational centers in Chile
belonging to the regions of Antofagasta, Valparaíso, and Magallanes. During the year 2020,
participant observations of 46 classes were carried out, followed by six in-depth interviews with
teachers and three group interviews with students.
xix
The results show different patterns and variations of synchronous interaction along the
sequence of classes. Thus, teachers with a more traditional view of teaching tended to follow
more prototypical Initiation-Response-Feedback (IRE) patterns than teachers who were more
aware of the impact of the pandemic on ways of learning at a distance. The results also reveal a
complex relationship not only between synchronous interaction and content, but also with the
type of activity, the subject, the type of resources used and, above all, the use of the screen as a
support that marks the transitions between activities and discursive genres, as well as enabling
greater alternation of turns of speech. In any case, the results show few instances of parallelism
concerning the different semiotic resources that enable synchronous interaction. Thus, this study
contributes with empirical evidence based on practice on how the webcam both mediates and
conditions interaction in terms of the possibilities or not of promoting richer interactions.
In conclusion, although emergency education was a transitory measure and educational centers
have already resumed the face-to-face modality, the practices of synchronous interaction open
ways to reconsider the potential of this type of interaction developed in the videoconferencing
modality. This support makes it possible to diversify the didactic activities in the face-to-face
mode, giving rise to hybrid activities that enable interaction between people who do not share
the same physical space. Likewise, this study emphasizes interaction as the main strategy of
teachers not only for the development of higher-order cognitive functions but also as a powerful
tool that builds together with others the knowledge, wisdom, and affective relationships that
take place in learning contexts called classrooms.
ca
dc.format.extent
580 p.
ca
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Educació primària
ca
dc.subject
Educación primaria
ca
dc.subject
Primary education
ca
dc.subject
Innovacions educatives
ca
dc.subject
Innovaciones educativas
ca
dc.subject
Educational innovations
ca
dc.subject
Videoconferències
ca
dc.subject
Videoconferencia
ca
dc.subject
Videoconferencing
ca
dc.subject
Interacció educativa
ca
dc.subject
Interacción educativa
ca
dc.subject
Interaction analysis in education
ca
dc.subject.other
Ciències de l'Educació
ca
dc.title
¿Cómo se construyen las interacciones sincrónicas en las clases por videoconferencia? un estudio de casos en aulas chilenas de primaria
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Fons, Montserrat
dc.contributor.director
Turró Amorós, Míriam
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess