Asia and Latin America in Globalization: information capacity, transpacific trade, and smuggling

Abstract

[eng] This dissertation explores the multiple transformations in Asia and Latin America during two significant waves of globalization, focusing on institutional evolution, trade dynamics, and illicit economic activities. By examining China’s institutional changes under foreign influence in 1864-1938, the evolution of transpacific trade between Asia and Latin America in 1876- 1938, and the smuggling networks involving Bolivia, Chile, and China in 1980-2020, this work contributes to a deeper understanding of how globalization shapes and is shaped by peripheral regions. Chapter 2 introduces a new approach to explore the information capacity of the Chinese Maritime Customs from 1864 to 1938. It employs a mirror analysis by comparing Chinese Maritime Customs’ international trade data with that of China’s major trading partners: the United States, the United Kingdom, and Japan. Findings reveal that Chinese Maritime Customs’ improvements in measuring foreign trade frequently coincided with its institutional reforms. The results highlight that these improvements were not uniform across different regions. Specifically, the persistent discrepancies between Chinese Maritime Customs’ and Japanese data underscore the influence of geopolitics since late 19th century. Chapter 3 provides a novel trade series on trade between Asia and Latin America between 1876 and 1938. It shows that the role of Asia in Latin America’s foreign trade was marginal in volumes, but the composition of Latin American imports from Asia reveals clues to the persistence of colonial links across the Pacific. While traditional products such as textiles, tea, and porcelain maintained a constant presence in Latin American imports, new trade patterns emerged in this period. The differences in the Asian countries as exporters could be explained by the disparities in their industrial development and foreign trade policies. The persistence of consumption patterns and influence of Asian immigrants also help to understand the continuities and changes in Latin America’s import from Asia. Chapter 4 addresses the smuggling in Bolivia’s imports of Chinese products via Chile in the recent trade boom. A mirror analysis is conducted by comparing Bolivia’s import data with export data of China and Chile. The analysis identifies substantial over-reporting in Bolivia’s

declaration of imports from China and under-reporting in Bolivia’s declaration of imports from Chile. The results also indicate that the largest discrepancies appear in textile yarn, fabrics, made-up articles, rubber manufactures, road vehicles, telecommunications equipment, electrical machinery, articles of footwear, apparel and clothing accessories. It suggests that Bolivia has imported these Chinese products through re-exportation from other transit countries. Additionally, Chile is an important entrepôt country for Bolivia’s imports and part of this transit trade occurs through unofficial or illegal channels. In summary, Chapter 2 provides a new approach of foreign trade data mirror analysis to measure the information capacity of Chinese Maritimes Customs. This contributes to the literature about how the globalization affects the institutional quality in a peripheral country like the 19th-century China. Chapter 3 offers a novel trade dataset between Asia and Latin America from 1876 to 1938, highlighting the persistence of the colonial trade compositions and the emergence of new trade patterns. This contributes to the research on the transpacific trade in a globalization wave dominated by Atlantic economies. Chapter 4 offers a quantitative estimation of the smuggling in the transpacific and intraregional trade between Bolivia, Chile and China in the recent decades. It highlights the significant size of the potential smuggling activities in Bolivia’s imports from Chile. It also contributes to the understanding of the upsurge of marginal economic groups under the global trade boom.

[cat] Aquesta tesi explora les múltiples transformacions a Àsia i Amèrica Llatina durant dues onades de globalització, amb un enfocament en l'evolució institucional, les dinàmiques comercials i les activitats econòmiques il·lícites. En examinar els canvis institucionals de la Xina sota la influència estrangera entre 1864 i 1938, l’evolució del comerç transpacífic entre Àsia i Amèrica Llatina entre 1876 i 1938, i les xarxes de contraban que involucren Bolívia, Xile i la Xina entre 1980 i 2020, aquest treball contribueix a una comprensió més profunda de com la globalització influeix i és influïda en les regions perifèriques. El capítol 2 introdueix un nou enfocament per explorar la capacitat informativa de les Duanes Marítimes Xineses entre 1864 i 1938. Es duu a terme una anàlisi mirall comparant les dades del comerç internacional de les Duanes Marítimes Xineses amb les dels principals socis comercials de la Xina: els Estats Units, el Regne Unit i el Japó. Les troballes revelen que les millores de les Duanes Marítimes Xineses en la mesura del comerç exterior coincidien freqüentment amb les seves reformes institucionals. Els resultats subratllen que aquestes millores no van ser uniformes a totes les regions. Concretament, les discrepàncies persistents entre les dades de les Duanes Marítimes Xineses i les japoneses destaquen la influència de la geopolítica des de finals del segle XIX. El capítol 3 proporciona una nova sèrie de dades comercials sobre el comerç entre Àsia i Amèrica Llatina entre 1876 i 1938. Es mostra que el paper d'Àsia en el comerç exterior d'Amèrica Llatina era marginal en termes de volums, però la composició de les importacions llatinoamericanes d'Àsia revela pistes sobre la persistència dels lligams colonials a través del Pacífic. Mentre que productes tradicionals com tèxtils, te i porcellana van mantenir una presència constant en les importacions llatinoamericanes, durant aquest període van sorgir nous patrons comercials. Les diferències entre els països asiàtics com a exportadors poden explicar-se per les disparitats en el seu desenvolupament industrial i les seves polítiques comercials. La persistència dels patrons de consum i la influència dels immigrants asiàtics també ajuden a comprendre les continuïtats i els canvis en les importacions llatinoamericanes d'Àsia. El capítol 4 aborda el contraban en les importacions de productes xinesos de Bolívia a través de Xile durant el recent auge comercial. Es realitza una anàlisi mirall comparant les dades d'importació de Bolívia amb les dades d'exportació de la Xina i Xile. L'anàlisi identifica una sobreestimació substancial en les declaracions d'importacions de Bolívia des de la Xina i una infraestimació en les declaracions d'importacions de Bolívia des de Xile. Els resultats també indiquen que les discrepàncies més grans es produeixen en fils tèxtils, teixits, articles confeccionats, productes de cautxú, vehicles, equips de telecomunicacions, maquinària elèctrica, articles de calçat, peces de vestir i accessoris. Això suggereix que Bolívia va importar aquests productes xinesos mitjançant la reexportació des d'altres països de trànsit. A més, Xile és un país entrepôt important per a les importacions de Bolívia, i part d'aquest comerç de trànsit es produeix a través de canals no oficials o il·legals. En resum, el capítol 2 aporta un nou enfocament d’anàlisi mirall de les dades de comerç exterior per mesurar la capacitat informativa de les Duanes Marítimes Xineses. Això contribueix a la literatura sobre com la globalització afecta la qualitat institucional en un país perifèric com la Xina del segle XIX. El capítol 3 ofereix un conjunt de dades comercials noves entre Àsia i Amèrica Llatina entre 1876 i 1938, destacant la persistència de la composició de productes colonials i l’aparició de nous patrons comercials. Això contribueix a la investigació sobre aquest comerç transpacífic en una onada de globalització dominada per les economies atlàntiques. El capítol 4 ofereix una estimació quantitativa del contraban en el comerç transpacífic i intraregional entre Bolívia, Xile i la Xina en les últimes dècades. Destaca la significativa dimensió de les activitats potencials de contraban en les importacions de Bolívia des de Xile. També contribueix a la comprensió de l’auge dels grups econòmics marginals sota el boom del comerç global.