Hábitos de actividad física en adolescentes chilenos: el papel del bienestar subjetivo y de la regulación emocional

Abstract

ENG - This work is carried out through the following specific objectives: 1) Analyze the physical activity habits of adolescents and their relationship with sociodemographic variables, 2) Analyze the relationship between physical activity habits and subjective well-being, along with the potential moderating effect of sociodemographic variables and, 3) Analyze the mediating effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being in adolescents. To fulfill the thesis objectives, three studies were conducted with a sample of 9,585 adolescents, students from 5th grade of primary school to 4th grade of secondary education, aged between 10 and 20 years, and belonging to public schools, state-subsidized private schools, and private schools in the main regions of Chile. The sample was selected through a two-stage stratified probabilistic sampling. The first sampling unit was the school, and then the class for each of the educational levels considered (primary and secondary). For the evaluation of the considered constructs, a self-administered questionnaire with different scales was used, which was applied in educational centers during regular class hours, in the presence of a teacher, while preserving the rights and privacy of the participating students. The first study, titled "Physical activity habits and their relationship with sociodemographic factors in Chilean adolescents," aimed to analyze physical activity habits and their relationship with sociodemographic variables (Specific objective 1). An adapted version of the Eating and Physical Activity Habits scale was used for this purpose. The results showed that physical activity habits were clearly below international recommendations. A significant association was found between the studied sociodemographic variables (gender, age, and school vulnerability) and the physical activity habits reported by adolescents. Through multivariate regression, it was established that the risk of not following physical activity recommendations was 2.8 times higher in girls than in boys, 2.4 times higher in middle and late adolescence compared to early adolescence, and 1.1 times higher in the group from schools with greater school vulnerability. The second study, titled "The Moderating role of sociodemographic factors in the relationship between physical activity and subjective well-being in Chilean children and adolescents," aimed to analyze the moderating effect of sociodemographic variables and the possible interaction of these moderations in the relationship between physical activity and subjective well-being in adolescents (Specific objective 2). Simple moderation analyses revealed that the older the age and the lower the school vulnerability, the stronger the relationship between physical activity habits and subjective well-being. From the double moderation analysis, it was observed that the age of the subjects is the most relevant moderator, significantly influencing the strength of the relationship found between physical activity habits and subjective well-being in young people. Finally, the third article, titled "Mediation effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity and subjective well-being in Chilean adolescents," aimed to examine the mediating effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being in adolescents (Specific objective 3). Self-regulation, subjective well-being, and physical activity habits were measured using self-administered questionnaires. Analyses for the main study variables show significant differences when comparing groups by gender, age group, and socioeconomic status. Physical activity habits were positively related to subjective well-being and emotional self-regulation. Likewise, emotional self-regulation was positively related to subjective well-being. The mediation analysis showed a partial mediating effect of self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being

CAT - Aquest treball es va dur a terme mitjançant els següents objectius específics: 1) Analitzar els hàbits d'activitat física dels adolescents i la seva relació amb variables sociodemogràfiques, 2) Analitzar la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu, juntament amb el potencial efecte moderador de variables sociodemogràfiques, i 3) Analitzar l'efecte mediador de l'autoregulació emocional en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents. Per assolir els objectius de la tesi, es van dur a terme tres estudis amb una mostra de 9.585 adolescents, estudiants de 5è any de primària a 4t any d'educació secundària, d'edats compreses entre els 10 i els 20 anys i pertanyents a escoles públiques, privades amb aportacions de l'estat (concertades) i privades de les principals regions de Xile. La mostra es va seleccionar mitjançant una mostra probabilística bietàpica i estratificada. La primera unitat de mostra va ser l'escola i després el curs per a cadascun dels nivells educatius considerats (primària i secundària). Per a l'avaluació dels constructes considerats, es va utilitzar un qüestionari autoadministrat amb diferents escales que es va aplicar als centres educatius durant l'horari habitual de classe, en presència d'un professor/a i garantint els drets i la privacitat dels estudiants participants. El primer estudi, anomenat "Physical activity habits and their relationship with sociodemographic factors in Chilean adolescents", va tenir com a objectiu analitzar els hàbits d'activitat física i la seva relació amb variables sociodemogràfiques (Objectiu específic 1). Per a això, es va utilitzar una versió adaptada de l'escala d'Hàbits d'alimentació i activitat física. Els resultats van mostrar que els hàbits d'activitat física estaven clarament per sota de les recomanacions internacionals. Es va trobar una associació significativa entre les variables sociodemogràfiques estudiades (gènere, edat i vulnerabilitat escolar) i els hàbits d'activitat física informats pels adolescents. Mitjançant una anàlisi de regressió multivariant, s'ha establert que el risc de no seguir les recomanacions d'activitat física era 2,8 vegades més alt en noies que en nois, 2,4 vegades més elevat en l'adolescència mitjana i tardana respecte de la primerenca i 1,1 vegades més alt en el grup procedent de centres educatius de major vulnerabilitat escolar. El segon estudi, titulat " The moderating role of sociodemographic factors in the relationship between physical activity and subjective well-Being in Chilean children and adolescents", va tenir com a objectiu analitzar l'efecte moderador de variables sociodemogràfiques i la possible interacció d'aquestes moderacions en la relació entre l'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents (Objectiu específic 2). El benestar subjectiu i els hàbits d'activitat física es van mesurar mitjançant qüestionaris autoadministrats. Les anàlisis de moderació simple van revelar que a major gran edat i més baixa la vulnerabilitat escolar, més forta era la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu. A partir de l'anàlisi de doble moderació, es va poder observar que l'edat dels subjectes és el moderador més rellevant, influint significativament en la força de la relació trobada entre els hàbits d'activitat física i el benestar percebut en els joves. Finalment, el tercer article, anomenat "Mediation effect of emotional self‑regulation in the relationship between physical activity and subjective well‑being in Chilean adolescents", tenia com a objectiu examinar l'efecte mediador de l'autoregulació emocional en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents (Objectiu específic 3). Els hàbits d'activitat física mostren estar positivament relacionats amb el benestar subjectiu i amb l'autoregulació emocional. Així mateix, l'autoregulació emocional estava positivament relacionada amb el benestar subjectiu. L'anàlisi de mediació mostra un efecte de mediació parcial de l'autoregulació en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu